Mons. Xavier Echevarría: “una feliç coincidència”

Declaracions de Mons. Xavier Echevarría, prelat de l’Opus Dei, en conèixer la noticia de l’aprovació dels miracles atribuïts a Joan Pau II i Álvaro del Portillo.

Mons. Echevarría y el futuro beato.

L’anunci de la propera canonització del beat Joan Pau II i Joan XXIII, i de la futura beatificació del venerable Álvaro del Portillo són motius de profunda alegria, i una feliç coincidència. La decisió del papa Francesc és causa de profund agraïment a Déu.

El beat Joan Pau II es va gastar amb una generositat incansable en servei de la humanitat. Ens va acostar a Déu amb el seu ric Magisteri: de paraula, per escrit, amb imatges i amb tants gestos carregats de significat. Tota la seva vida es recolzava en una unitat íntima amb Jesucrist: només calia veure com resava per comprendre la fecunditat del seu ministeri.

Joan Pau II i Joan XXIII van ser veritablement pares propers a tots els fidels a l’Església i concretament, puc afirmar, a aquesta part de l’Església que és la Prelatura de l’Opus Dei. Penso que, amb ells, milions de persones s’han sentit “fills predilectes” del papa.

Mons. Álvaro del Portillo va ser, per a sant Josepmaria, el seu millor suport, i per a Joan Pau II, un fidelíssim col·laborador. He tingut ocasió d’escoltar nombrosos eclesiàstics i laics de molts països, que m’han parlat del bé que els va causar aquest fidel sacerdot; i coincideixen en una afirmació: que era fàcil d’estimar-lo, d’estar segur dels seus consells, perquè palpaven l’interès sincer i sacerdotal per les seves ànimes.

L’Església s’ha referit a Mons. Álvaro del Portillo com un “home de profunda bondat i afabilitat, capaç de transmetre pau i serenitat a les ànimes”. En aquesta hora d’alegria, acudeixo a la intercessió d’aquest servent bo i fidel, i li demano que ens “contagiï” la seva fidelitat a Déu, a l’Església, al papa, a sant Josepmaria, als amics; que ens aconsegueixi la seva sensibilitat social, que es va manifestar en l’impuls de nombroses iniciatives a tot el món a favor dels més necessitats, que ens obtingui la seva predilecció per la família i el seu apassionat amor al sacerdoci, i també la pietat tendra i senzilla, que tenia un marcat accent marià.