Visc a Barcelona. Durant uns anys me’n vaig anar a casa dels meus pares, a Castella la Manxa, ja que necessitaven ajuda. Vaig llogar el meu pis durant aquest temps i, a causa de la Covid, els estudiants que tenia marxaven. Per això, vaig tornar a Barcelona a netejar el pis i buscar nous llogaters.

Un dia abans de tornar vaig veure un anunci per treballar a la cuina d’una residència femenina a Barcelona. Al principi no li vaig donar importància, però l’anunci em venia una vegada i una altra al cap, així que vaig decidir trucar-hi. Al cap de dos dies vaig entrar a treballar-hi per fer una substitució. Al cap de dos mesos, la persona a qui vaig substituir, es va reincorporar i me’n vaig haver d’anar. Aquesta feina em va encantar. Vaig estar en molt bones mans en tot moment, em vaig sentir feliç. A la planta de baix tenen un oratori preciós. Cada dia visitava el Senyor, la Verge Santíssima, sant Josepmaria... Estava al cel, malgrat estar treballant.

Em vaig proposar trobar una altra feina similar: vaig fer la novena de la feina a sant Josepmaria, per mi i pel meu fill. Ell va trobar feina al tercer dia, i jo, al setè i al novè dia de la Novena, vaig rebre dues ofertes: em vaig quedar amb la que més m’interessava i estic treballant en una altra residència femenina a Barcelona.

Ara soc cooperadora des del 8 de desembre, dia de la Immaculada.

(A.M. – Espanya)