Soc estudiant de postgrau en un país que no és el meu i en una ciutat on tenir cotxe és indispensable, pel clima i per la distància de certs llocs com les esglésies. El meu cotxe es va malmetre i reparar-lo era tan car com comprar-ne un de segona mà. Per a mi el procés de vendre el meu cotxe vell i comprar-ne un altre era complex, perquè no tinc molta experiència ni habilitats mecàniques per poder jutjar un tracte just. Quan vaig començar el procés el que m'oferien pel meu cotxe era irrisori: ni un 5% del valor. D'altra banda, la recerca d'un cotxe usat tampoc no era fàcil: els preus eren molt alts i els cotxes no estaven en bones condicions. 

Després d'un temps sense tenir gens de sort, vaig decidir demanar ajuda a Chiqui [l'apelatiu familiar del Mn. José María Hernández Garnica]. El vaig amenaçar i li vaig dir que si no em trobava un cotxe bo, bonic i barat i un comprador que em donés un preu just pel meu cotxe vell, no li demanaria més favors ni difondria la seva devoció. El resultat va ser que en menys de 8 dies vaig trobar un cotxe bo, bonic i barat, i la part millor va ser que la persona que el venia volia el meu cotxe vell com a part del pagament i, per descomptat, me'n va donar un preu just. La persona amb qui vaig fer el negoci va ser a més molt cordial, i em va deixar que m'emportés el cotxe dies abans que els diners del pagament arribessin al seu compte. En resum, en Chiqui es va passar a base de bé i no el vaig acomiadar, sinó que segueixo demanant-li coses i recomanant-lo als meus amics.

M.J.R. - EE.UU.