Biografia d'Encarnita Ortega

Encarnita Ortega Pardo va néixer el dia 5 de maig de 1920, a Ponte Caldelas (Pontevedra).

La seva infància i joventut van transcórrer a terres de Galícia i Aragó. El 1941 va assistir a un curs de recés espiritual, dirigit per sant Josepmaria Escrivà a Alacuàs (València) i va rebre de Déu la gràcia de la vocació a l'Opus Dei.

Juntament amb altres joves, va posar en marxa la tasca apostòlica amb dones, encoratjada per l'impuls del fundador, qui li va descobrir el valor santificador del treball ordinari. Encarnita va incorporar aviat a la seva vida aquests ensenyaments i el treball va ser per a ella forja de virtuts cristianes.

El 1946 es va traslladar a Roma i des d'allà va treballar en l'expansió de l'Opus Dei per tot el món, demostrant fe en Déu i amor a les ànimes. La seva actitud de servei la portava a oblidar-se de si mateixa per ocupar-se del bé espiritual i material dels qui l'envoltaven. Va tornar a Espanya el 1961 i va col·laborar en diverses iniciatives apostòliques. Els últims anys de la seva vida va residir a Valladolid.

El 1980 se li va diagnosticar un càncer i durant quinze anys va conviure amb la malaltia, sense minvar el ritme intens de treball, estimant heroicament la voluntat de Déu i descobrint a d’altres el valor santificador de la Creu.

El tracte continu amb Déu, a través d'una intensa vida de pietat, la va portar a convertir l'amistat humana en trobada amb Jesucrist. Es pot dir que han estat innombrables les persones que a través del tracte amb Encarnita s'han acostat a Déu i han trobat un sentit a les seves vides. Va morir santament a Pamplona l'1 de desembre de 1995.