Opus Dei

Quan va crear l’home, Déu el va constituir en un estat de santedat i justícia. A més a més va atorgar la possibilitat de participar en la seva vida divina a l’home que usa bé la llibertat.

L’escena de la Pietat ens mostra de nou Crist als braços de Maria. La Mare acull al Fill rebutjat pels homes.

Els evangelis no inclouen a la Verge en el grup de dones que diumenge van anar a rentar el cos del Senyor. La seva absència obre l'esperança en la victòria de Crist.

Jesucrist va assumir la natura humana sense deixar de ser Déu: és veritable Déu i veritable home.

"Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'Ell". D’aquesta manera arribà l'Esperit Sant, escena que es contempla en aquest lliurament de la Vida de Maria.

L’encarnació és la demostració per excel·lència de l’amor de Déu als homes, perquè la segona persona de la Santíssima Trinitat —Déu— es fa partícip de la natura humana en la unitat de la persona.

El Papa ha desgranat en els seus discursos i homilies les paraules que caracteritzen aquest temps d'Advent: alegria, espera, conversió, presència... Aquesta és una selecció de les seves reflexions.

Jesús va morir pels nostres pecats (cf. Rm 4, 25), per alliberar-nos-en i rescatar-nos per a la vida divina.

Com recordava el Papa, el cel té un cor: el de la Mare de Déu, que va ser portada en cos i ànima al costat del seu Fill per sempre.

La resurrecció de Crist és la veritat fonamental de la nostra fe, com ho diu sant Pau (cf. 1Co 15, 13-14). Amb aquest fet, Déu va inaugurar la vida del món futur i la va posar a disposició dels homes.