Combat, proximitat, missió (7):«Dono la meva vida per tornar-la a prendre». El sentit cristià del sacrifici
Si un cristià està disposat a dejunar, a sacrificar-se pels altres, si pot portar el patiment amb alegria, és perquè no vol deixar sol el Senyor amb el pes del mal i del patiment del món.
Combat, proximitat, missió (6): «Més gran que el teu cor» Contrició i reconciliació
Només Déu és més gran que el nostre cor, i per això només ell pot guarir-lo, reconciliar-lo fins al fons.
Combat, proximitat, missió (5):«No et deixaré anar fins que em beneeixis» L’oració contemplativa
Entrar en camins de contemplació vol dir adonar-nos que necessitem Déu, que necessitem «lluitar» amb ell. I demanar-li, una vegada i una altra, la seva benedicció: no et deixo anar fins que em beneeixis.
Combat, proximitat, missió (4): «No entristiu l’Esperit Sant». La tebiesa
La tebiesa és una malaltia del cor, per la qual les coses de Déu ens disgusten i per la qual arribem, fins i tot, a convèncer-nos que la vida, la veritable vida, és a una altra banda.
Combat, proximitat, missió (3): «tot és nostre i tot és de Déu»
Qualsevol esport requereix esforç, però genera un espai de gaudi i obre noves possibilitats. Així passa amb la vida cristiana: enmig del combat i de la lluita, és possible passar-ho bé amb el Senyor, creixent i afrontant nous reptes amb ell.
Combat, proximitat, missió (2): «Es fa camí en caminar»
Per a un cristià, el cel està sempre a la cantonada: la vida és, alhora, viatge i destinació.
Combat, proximitat, missió (1): «Tria la Vida»
Primer capítol d’una nova sèrie sobre el camí cap a la santedat, una aventura en la qual no només es tracta de «donar-se» sinó, sobretot, de «rebre’s».