Com en una pel·licula: Un perfum amb valor d’eternitat
En la unció a Betània, Maria va voler acomiadar Jesús i manifestar-li el seu afecte d’una manera que perduraria amb el pas dels segles.
Com en una pel·lícula: L’experiència del desert
La vida de Jesús no va estar lliure de dificultats. Abans de començar el seu ministeri públic va passar quaranta dies de dejuni i de penitència al desert, on va patir les temptacions del dimoni. Aquella experiència ens pot mostrar un camí per veure les dificultats com a oportunitats per madurar la nostra vocació cristiana.
Com en una pel·lícula amb el jove ric: «Entrar a la Vida»
A l’Evangeli tenen lloc esdeveniments que desconcerten. Hi apareixen personatges amb històries que no són precisament rodones, sinó que acaben amb un pòsit d’amargor. Un d’ells és el jove ric. Tanmateix, és precisament a través de la tristesa del relat el que permet que Déu ofereixi motius per a l’esperança.
Com en una pel·lícula: la vocació de Maria
Hi ha pel·lícules que hem vist tantes vegades que som capaços de repetir-ne alguns diàlegs de memòria. Moltes s’ambienten en llocs on no hem estat mai, però que ens són molt familiars. L’anunciació és una d’aquestes pel·lícules amb les quals ens sentim com en una segona casa.
Com en una pel·lícula: Cors de foc
L’espectacular escena de la Pentecosta inicia la vida pública de l’Església. I, amb aquesta, ens mostra al seu Cap, Pere, en un discurs que reflecteix l’amor que sent per Jesucrist i per les ànimes.
Com en una pel·lícula: «Abraçar la condició de fills»
Jesús explica la força de l’amor diví utilitzant una imatge amb un inici sorprenent: dos fills que menyspreen el seu pare. Un, se n’allunya i trenca tot vincle familiar; l’altre, viu amb ell, però amb el cor en la recompensa. Només quan comencin a redescobrir la seva veritat més íntima es disposaran a acollir la felicitat que busquen.
Com en una pel·lícula: «Cercadors de Déu»
Els mags van deixar enrere moltes coses per buscar el Rei dels jueus: llar, amics, les seves seguretats... Però el desig interior que els va portar a posar-se en marxa va acabar en un gest amb què manifestaven l’única cosa important de la seva vida: «es prostraren a terra i el van adorar» (Mt 2, 11).
Com en una pel·lícula: Confiar en la paraula que salva
Pere no oblidaria mai la seva primera trobada amb Jesús. Després d’una nit de fracàs, es fia de la seva invitació a llançar les xarxes i descobreix un oceà insospitat. Temps després, quan alguns deixebles es van allunyar del Mestre, tornaria a reafirmar la seva decisió de confiar en la seva paraula.
Com en una pel·lícula: «Viure de fe»
En la multiplicació dels pans i els peixos, Jesús convida els apòstols a no viure segons els seus càlculs humans, sinó confiant en el do diví.
Com en una pel·lícula: retrospectiva d’una vida
En els últims moments de la vida de sant Josep, el sant patriarca fa memòria sobre les aventures que ha afrontat amb Maria i Jesús.