Molt humans, molt divins (XXI): el regne de Déu i la seva justícia (II)
Les relacions més importants de la nostra vida defineixen els deures més importants. La justícia ens dibuixa una espècie de mapa perquè no els perdem de vista.
La justícia
Una de les preguntes que sovint s’escolten és: què li dec a Déu? I la resposta és ben senzilla: li ho devem tot.
Molt humans, molt divins (XX): Cal fer-ho i és de justícia
La justícia comença per la nostra relació amb Déu, que troba el seu enfocament exacte en una actitud clau: agraïment.
Com en una pel·lícula: la vocació de Maria
Hi ha pel·lícules que hem vist tantes vegades que som capaços de repetir-ne alguns diàlegs de memòria. Moltes s’ambienten en llocs on no hem estat mai, però que ens són molt familiars. L’anunciació és una d’aquestes pel·lícules amb les quals ens sentim com en una segona casa.
Què és la prudència?
La prudència és la virtut que disposa l’esperit a discernir en tota circumstància el nostre veritable bé i a escollir els mitjans per aconseguir-lo.
Agregades i agregats: Arrels profundes, altes branques
La vocació a l’Opus Dei com a agregada i agregat: un camp il·limitat de possibilitats.
Molt humans, molt divins (XIX): Per donar el millor de cadascú
Les virtuts fan brillar la nostra personalitat i ens fan flexibles per descobrir el bé en les diverses situacions quotidianes.
La porta de la humilitat
«Veniu a mi (...), que soc benèvol i humil de cor». Déu s’ha fet petit, perquè puguem ser grans, amb la grandesa veritable: la humilitat de cor.
La caritat cristiana en la manera de parlar
Murmurar, criticar o difondre rumors pot ser una ocasió per faltar greument a la caritat. Aquest article es fa ressò de la invitació de Papa Francesc a no parlar l’“idioma de la hipocresia”.
Coses petites
La vida comuna i corrent de les persones, que els cristians volem santificar, està entreteixida de fets i situacions aparentment sense relleu, de relacions habituals i costums reiterats que fàcilment podrien desembocar en una existència rutinària i superficial.