L'acte fou una successió de vivències i records personals sobre Àlvar del Portillo de Roma i Pamplona. Maria Portavella va explicar que el va conèixer a Roma, ja que va viure a la seu central de l'Opus Dei durant 35 anys, del 1955 al 1990. "Sempre somreia, era un do de Déu", va dir. A l'edifici de Villa Tévere hi havia un cartell a la part alta d'un arc on s'hi podia llegir "Vale la pena". Un dia un grup de dones reien i cridaven en aquella zona. Quan arribà sant Josepmaria, al sentir el xivarri va preguntar: "Però, què passa aquí?". Àlvar va dir: "Pare, les seves filles s'han confós. Aquí diu "Vale la pena", i elles han entès: "Viva la Pepa!".
Una altra anècdota personal de Maria Portavella destaca el sentit paternal d'Àlvar. Un 15 d'agost el successor de sant Josepmaria volgué felicitar a les seves filles que es deien Maria, al centre de l'administració Albarosa, on s'atén l'administració del Col·legi Romà de la Santa Creu. Es tracta d'un centre gran on hi havia moltes dones amb aquest nom. Quan la va veure li va comunicar que el seu pare s'havia incorporat a l'Opus Dei. "Segur que per a tu aquest és el millor regal", li va dir Àlvar del Portillo. "El meu pare tenia 80 anys", va comentar Maria Portavella davant els més de 200 assistents a l'acte.
"Què s'ha cregut!"
El metge i economista Albert Ribera va destacar que quan vivia a Roma només va veure Àlvar del Portillo enfadat una vegada, i fou perquè un eclesiàstic amb el qui havia conversat llargament no entenia el treball de l'administració que fan algunes dones a l'Opus Dei i que sant Josepmaria qualificava de "treball estrella" de l'Opus Dei. Àlvar deia: "Què s'ha cregut!". De l'època en què va viure a Roma, va destacar la "bondat" d'Àlvar del Portillo que procedia de la contemplació de la bondat de Jesucrist: "Que bo que és el senyor!", deia.
El doctor Ribera explicà que en una ocasió, en una tertúlia on hi havia nois molt joves, Àlvar es va referir als dos sacerdots que s'havien ordenat amb ell el 25 de juny del 1945, i que ja estaven al cel: "els demano que resin per a mi". Un jove d'uns 14 anys li va dir: "No es preocupi, Pare, vostè anirà aviat al cel". Davant aquesta reacció, Àlvar del Portillo va respondre: "No et preocupis. Jo no em preocupo".
"El Pare és allà"
El sacerdot i teòleg Josep-Ignasi Saranyana va explicar que estant a Pamplona, on havien anat sant Josepmaria i Àlvar del Portillo el maig del 1971, va morir un parent proper d'aquest últim. En una reunió al Col·legi Major Aralar amb els sacerdots de la Prelatura el Dr. Saranyana es va acostar a Álvaro del Portillo per a donar-li el condol, però ell li va indicar amb el dit: "El Pare és allà". "Mai va voler sostreure ni un gram de protagonisme a sant Josepmaria, que era el fundador.
En una altra ocasió, i en motiu d'un viatge a Roma, es va trobar amb Àlvar del Portillo en un passadís de la seu central de l'Opus Dei, i després de preguntar-li pel viatge, es va referir a algunes coses que Saranyana li havia escrit recentment, on no era difícil de deduir les seves preocupacions per alguns esdeveniments. Àlvar li aconsellà "suaument i paternal", que medités un fragment de la carta de Sant Pau als Romans: "Alegreu-vos en l'esperança, sigueu pacients en la tribulació, perseverants en l'oració". Era un moment crític de la transformació jurídica de l'Opus Dei en Prelatura Personal.
Propers actes
El dijous vinent, 13 de març, l'Aula de Teologia de Bonaigua tractarà "La fidelitat d'Àlvar del Portillo" amb una conferència del membre de l'Acadèmia d'Història Eclesiàstica de Sevilla i vicepostulador de la Causa de Beatificació d'Àlvar del Portillo, Dr. José Carlos Martín de la Hoz. Abans d'aquesta conferència, el proper dimarts 11 de març, dia del centenari del naixement d'Àlvar del Portillo, després de l'Eucaristia de les set de la tarda, s'obrirà una senzilla exposició sobre el futur beat, al costat de l'aula magna on se celebren aquestes conferències.
Salvador Aragonés