​Textos d’Àlvar (5): Pasqua, un temps per descobrir la vocació

En aquest temps litúrgic podem preguntar-nos si la nostra actitud davant les exigències concretes que Déu ens fixa a cadascun de nosaltres rep una resposta plena i alegre.

«En aquests moments, quan encara tenim tan recent en la memòria l'exemple de Crist, obedient fins a la mort, i una mort de creu (Fl II, 8), en acatament ple del designi diví, podem preguntar-nos si la nostra actitud davant les exigències concretes que Déu ens fixa a cadascun de nosaltres rep aquesta resposta plena. Ens consta que aquesta Voluntat se'ns manifesta en el compliment dels deures familiars, socials i professionals propis de la condició de cadascú; en la fidelitat constant als compromisos lliurement adquirits en respondre afirmativament a la vocació; en les circumstàncies fortuïtes que acompanyen el nostre camí a la terra. Ens esforcem a reconèixer aquest diví voler en la nostra existència quotidiana? L'abracem amb alegria, quan comporta una renúncia, gran o petita, als nostres projectes, potser massa humans? O no tenim cap altre remei que reconèixer –i tant de bo ho reconeguéssim veritablement contrits!– que de vegades ens limitem a acceptar-lo amb resignació, amb tristesa, amb queixes, com una cosa ineludible que no és a les nostres mans poder evitar?

(...) Reaccionem amb alegria si alguna vegada descobríssim aquesta rèmora al nostre cor. Seria aleshores el moment de fomentar amb urgència el sentit de la filiació divina (...) i de perseverar en l'oració i en la penitència, demanant al nostre Déu que no ens negui les seves llums i ens empenyi a comprendre que omnia in bonum! (Cf. Rm VIII, 28), que tot concorre al bé dels qui l'estimen. Repetim a poc a poc, assaborint-la, aquella oració filialment ferma que ens va ensenyar el nostre Pare: «faci's, compleixi's, sigui lloada i eternament exalçada la justíssima i amabilíssima Voluntat de Déu sobre totes les coses. – Amén. – Amén» ( Camí, n. 691). I us asseguro que, tal com promet el nostre sant Fundador [sant Josepmaria], aconseguirem la pau.» ( Carta, V-1987, 302)