El 26 d'abril de 2016, ara fa cinc anys, el Papa Francesc va autoritzar la promulgació de Decret sobre l'heroïcitat de les virtuts de la jove catalana Montse Grases, proposant-la així com a model per als cristians, especialment per als joves.

El 26 de maig -al voltant de l'aniversari de la primera comunió de la Montse- el rector de l'Oratori de Santa Maria de Bonaigua, Mn. Joaquín González-Llanos va celebrar una Missa d'acció de gràcies a l'Oratori, on reposen les seves restes mortals.

En l'homilia va destacar com la santedat es dona també entre gent jove. Montse és venerable, i hi ha altres joves que recentment han assolit els altars.

"Per què la vida de la Montse va ser una vida santa?", és la pregunta que va formular Mn. Joaquín. I la resposta va ser perquè "sent una vida senzilla, es notava que era plena de Déu". I ho va glossar en tres aspectes: l'amor, la valentia i la fe.

"L'amor es mostrava en l'afecte i els detalls de servei amb els altres. Fins i tot en la seva malaltia hi ha molts testimonis de com s'oblidava de si mateixa i es donava als altres.", va explicar.

La valentia. Mn. Joaquín va recordar unes paraules de la Montse: "Em fa molta por patir i els metges em fan por, però si Déu m'envia sofriment, m'ajudarà molt". Ser valent és deixar-se ajudar, tenir confiança en qui ens sosté.

I el tercer aspecte era la fe, que recolzava en una pràctica constant de l'oració segons també va explicar Mn. Joaquín. Li portava a dir: "Vull la voluntat de Déu. Recorda-m'ho, per si ho oblido: jo vull la voluntat de Déu". La fi de la pregària és precisament aquesta: complir la voluntat de Déu.