Escolta la lectura completa (01:36:44)

Disponible també a ivoox i iTunes

ePub ► “Carta sobre l’obra de sant Rafael”

PDF ► “Carta sobre l’obra de sant Rafael”

Les Cartes de sant Josepmaria expliquen per extens alguns trets del missatge i de la missió de l'Opus Dei a l'Església, del seu carisma, «do peculiar de l'Esperit»^[1], com l'anomena el papa Francesc. Missió seva és «difondre la crida a la santedat en el món, a través de la santificació del treball i de les obligacions familiars i socials»^[2] i impulsar «l'acció evangelitzadora que els seus membres compleixen en el món»^[3].

Aquests documents no són missives de l'epistolari personal d'Escrivà. Són escrits destinats als homes i dones de l'Opus Dei de tots els temps, encara que qualsevol cristià, i fins i tot un no batejat, pot trobar-hi un estímul per viure segons l'exemple de Jesucrist i seguir la via traçada per Ell. Sant Josepmaria les va anomenar Cartes perquè desitjava emprar-hi un to familiar, reflex de les converses que mantenia amb les persones de l'Obra. D'aquí ve que eviti seguir un esquema rígid i escrigui en «aparent desordre», com ell mateix explica^[4], sense emprar l'estil d'un tractat, fins i tot quan desenvolupa un tema monogràfic, tal com passa en el document que presentem^[5].

La Carta núm. 7 tracta de l'obra de sant Rafael, és a dir, d'aquest conjunt d'activitats que promou l'Opus Dei per a la formació cristiana de la joventut i per estimular la cerca de la santedat entre els joves, com a deixebles de Jesús. També va ser coneguda per l’íncipit Quem per annos i està datada pel Fundador el 24 d'octubre de 1942, abans festa de sant Rafael Arcàngel.

Sabem que va sortir de la impremta el 22 de novembre de 1966, per difondre's entre les diverses regions o circumscripcions de l'Opus Dei. No sabem quan va treballar sant Josepmaria en la seva redacció. Probablement ho va fer al llarg dels últims mesos de 1966, perquè el període anterior va estar molt ocupat amb altres Cartes: entre gener i novembre de 1966 van sortir setze Cartes, que sumen 765 pàgines. Potser va fer servir papers o esborranys dels anys quaranta, entre altres materials, perquè el ressò d'aquesta fase de la història de l'Opus Dei hi és molt present i tal vegada per això va voler datar-la el 1942.

En aquest any, les activitats apostòliques de l'Opus Dei amb gent jove s'estaven estenent per diverses ciutats d'Espanya. A Madrid funcionava una residència universitària, situada al carrer Jenner. Després del parèntesi de la guerra i d'uns anys d'assentament, l'apostolat amb nois i noies joves s'obria a una nova etapa d'expansió.

La Carta està dedicada monogràficament a la labor de formació cristiana que exerceix l'obra de sant Rafael^[6]. Sant Josepmaria comença ponderant la importància i urgència d'aquesta tasca, que té com a fi proporcionar una formació religiosa i humana als joves, transmetent-los valors cristians, educant-los en la pietat i proporcionant-los una sòlida instrucció en la doctrina catòlica (§§12-14). En poques paraules, que els joves «busquin Crist, que trobin Crist, que tractin Crist, que segueixin Crist, que estimin Crist, que romanguin amb Crist» (§12). Una part d'aquests nois i noies, a conseqüència de la intimitat amb Jesús, sentiran la seva crida a seguir-lo més de prop, de diverses maneres, per exemple, en l'Opus Dei. D'aquí ve que l'obra de sant Rafael sigui també un planter de vocacions (§§7-8).

Al llarg de la Carta, sant Josepmaria va tocant temes concrets, que proporcionen orientació pràctica per desenvolupar activitats molt variades: des dels cursos de formació (§29, §§34-37), fins a altres activitats com catequesis (§40) i visites als pobres, en les quals s'estén de manera particular (§§41-44). Parla també de les obres d'apostolat corporatiu, com residències i institucions docents, i d'altres múltiples aspectes que envolten la delicada i inajornable tasca de formar cristianament i humana la gent jove.

^[1] Papa Francesc, motu proprio Ad Charisma tuendum, 14 de juliol de 2022, art. 4, a https://www.vatican.va/content/francesco/it/motu_proprio/documents/20220714-motu-proprio-ad-charisma-tuendum.html.

^[2] Ibíd. art 1.

^[3] Ibíd. art. 5.

^[4] Cfr. Carta núm. 7, § 25.

^[5] Per conèixer més detalls sobre la naturalesa i història d'aquests documents, remetem a l'àmplia Introducció general del primer volum de Cartes de la Col·lecció d'Obres completes de sant Josepmaria, publicat per Rialp: Josepmaria ESCRIVÀ DE BALAGUER, Cartes (I), edició crítica i anotada, preparada per Luis CANO, Col·lecció d'Obres Completes de Josepmaria Escrivà, Madrid, Rialp, 2020, pàg. 3-32. Pot veure's també el meu article “Les Cartes de sant Josepmaria. Hipòtesi sobre la seva cronologia i el seu gènere literari”, a Studia et Documenta 17 (2023), pàg. 31-63 i el de Francesc Castells, “Les Cartes de sant Josepmaria. Estudi per a una cronologia”, Francesc Castells, a Studia et Documenta 17 (2023), pàg. 11-30.

^[6] El motiu pel qual va posar aquest apostolat sota la protecció de l'arcàngel està explicat en les seves principals biografies; també pot veure-se’n una explicació a Josepmaria Escrivà de Balaguer, Camí, edició criticohistòrica preparada per Pedro Rodríguez, Col·lecció d'Obres Completes de Josepmaria Escrivà, Madrid, Rialp, 2004, 3a ed., comentari al núm. 360, pàg. 536-537.