El 1940 es va traslladar a Madrid, per treballar com a empleada domèstica i va arribar a tenir una gran competència professional.

A Bilbao, el 14 de març de 1946, va demanar l'admissió a l'Opus Dei.

Des del primer moment, Dora va saber correspondre amb fidelitat a la crida divina. En ella destacava la devoció eucarística -la Santa Missa era el centre i l'arrel de la seva vida interior-, un amor tendre a la Santíssima Mare de Déu i a Sant Josep, i el recurs confiat al seu Àngel Custodi. El 27 de desembre de 1946, per invitació de sant Josepmaria, es va traslladar a Roma, on va viure fins al final de la seva vida.

Va saber descobrir el significat santificador i apostòlic que s'amaga darrere de cada acció aparentment trivial, conjugant l'esperit de servei i la competència professional. Des de Roma va col·laborar en la formació de dones del món sencer i va contribuir a la tasca apostòlica de l'Opus Dei en tots els ambients de la societat.

Va morir el 10 de gener de 2004. Les seves restes mortals reposen a la Cripta de l'Església prelatícia de Santa Maria de la Pau, Viale Bruno Buozzi, 75, Roma.

Estudi científic sobre la vida de Dora a "Studia et Documenta".