18-21 d'agost
Mons. Fernando Ocáriz va celebrar la santa Missa al santuari de Torreciutat el dia 20. Durant l'homilia, va donar gràcies a Déu pel 50 aniversari de l'ordenació sacerdotal, i va proposar a les persones que participaven en la cerimònia —i als que la van seguir per YouTube— que demanessin al Senyor que ens augmentés la fe per saber descobrir l'amor de Déu, també en el dolor: "Això només és possible amb la fe i esguardant la Creu de Jesucrist, mirant d'identificar-nos amb Ell. Aquesta fe ens dóna llum sobre aquesta meravellosa veritat: Déu és veritablement Amor; Déu ens estima amb bogeria, amb una bogeria que el va portar a la Creu per salvar-nos".
Durant aquests tres dies va mantenir diverses trobades amb grups de persones que participaven en convivències. Algunes noies i nois li van plantejar la il·lusió de portar Crist als seus amics: "Com deia el nostre Pare (sant Josepmaria) —va contestar el prelat—, quan ens presentava el panorama immens de l'Obra de posar Crist al cim de totes les activitats humanes, deia que per això cal que sigueu homes de vida interior, ànimes d'oració, ànimes d'eucaristia. I aquí rau tota la clau: és la força del Senyor mateix".
6 - 8 d'agost
El prelat, a Milà: "Crist i els altres, prioritats del cristià"
El prelat de l'Opus Dei ha estat a Milà els passats dies 6 i 7 d'agost. El 8, hi va celebrar la Missa i va continuar el seu viatge a Espanya, després d'haver estat a Suïssa, Àustria, Hongria, Croàcia, Eslovènia i Itàlia.
«Per a un fidel de l'Obra —ha dit el prelat—, el més important és la seva relació amb Crist i la seva preocupació pels altres. Per a això, necessitem formació i humilitat per ser capaços d'obrir l'ànima a l'Amor de Déu». La proximitat a Crist farà, ha continuat, que no ens conformem amb 'refugiar-nos' en un ambient cristià, sinó "que desitgem practicar un autèntic apostolat ad gentes, és a dir, acostant la Paraula a tots". Així van fer els primers cristians amb els gentils —els no creients— en els primers segles.
Angela, que és policia, ha explicat al prelat el treball que ha desenvolupat en l'acollida d'immigrants a Lampedusa i Siracusa. A les costes italianes, ha entrat en contacte amb el patiment d'aquestes persones, i ha pogut ajudar-los físicament i resar per elles i el seu futur. Angela ha impulsat unes classes de formació cristiana i espiritual amb els seus col·legues a Siracusa.
Sara va explicar les activitats de voluntariat que ha dut a terme amb joves estudiants i com el treball de dedicació als altres ha portat a moltes noies a conversar amb el Senyor sobre com identificar i respondre a la missió que cadascuna i cadascun rep de Déu.
En trobades amb petits grups de persones, el prelat ha pogut conèixer algunes de les històries de la regió on més ha afectat la pandèmia a Itàlia. Per exemple, Piergiorgio li ha explicat que la seva tia, ja anciana, estava molt contenta perquè havia pogut xerrar amb un sacerdot i va acudir als sagraments després de mesos de confinament en una residència.
Preguntat pel proper centenari de l'Opus Dei, en 2028, Mons. Ocáriz ha dit que "una institució de l'Església que compleix cent anys està encara prop dels seus inicis. Tenim la certesa que l'Opus Dei no cal reinventar-lo, sinó que hem de viure l'esperit que sant Josepmaria ens ha transmès com si fos nou cada dia, perquè el do que Déu ens ha donat doni fruit". A més, ha animat a tots a preparar-se pel centenari personalment, al propi cor, per oferir al Senyor una fidelitat cada dia més madura.
Abans de prosseguir el viatge a Espanya, Mons. Ocáriz ha dit que "encara que ens acomiadem, en la comunió dels sants estem sempre units. No ens separem mai".3 - 5 d'agost
Viatge del prelat a Budapest, Zagreb i Ljubljana
Mons. Fernando Ocáriz va ser a Budapest (Hongria) el passat 3 d'agost. Hi va compartir alguns moments amb persones de l'Opus Dei i les seves famílies. "Somieu i fareu curt", va dir amb frase de sant Josepmaria. "Els cristians tenim la missió de portar el món a Déu. Ens pot fer pena que el món estigui tan lluny d'Ell, però la seva absència ha d'encoratjar-nos a desenvolupar un apostolat més intens".
En trobades amb fidels de l'Opus Dei, el prelat els va convidar a "estar oberts a tothom, i desenvolupar l'amistat amb les persones que ens envolten". Un cristià porta a Déu als altres si "s'acostuma a fer-ho tot amb Ell, en la seva presència". I quan les coses "semblen més difícils o experimentem més la nostra debilitat, cal que recordem que l'Amor de Déu per nosaltres no canvia, que és la causa profunda del nostre optimisme i alegria".
Després d'una visita breu a Budapest, el prelat de l'Opus Dei va viatjar a Zagreb i Ljubljana. A la primera ciutat, Mons. Ocáriz va subratllar la importància de l'amistat, que "quan és real i profunda és la forma d'amor en la qual podem compartir allò que portem al cor. Déu ens convida a tots a cooperar amb Ell perquè la seva Paraula arribi a tothom. Dos amics no només canvien impressions sobre la societat, el món o la pròpia professió. Quan hi ha amistat veritable, es produeix també una sintonia espiritual", va explicar.
En una de les trobades, Blaženko va explicar al prelat que el dia abans de la seva arribada havia demanat ser admès a l'Opus Dei, per la qual cosa li va demanar consell per donar els seus primers passos en aquest camí cristià. "Sant Josepmaria et diria que l'Obra és ja responsabilitat teva. Depèn de la teva oració, del teu treball... Tots a l'Opus Dei formem part del Cos místic de Crist, per això, gràcies a la comunió dels sants tots sostenim amb Ell l'Obra. Aprofita bé els mitjans de formació cristiana, per conèixer cada dia millor la fe i la vocació".
Ksenija, per la seva banda, va demanar consell per descansar en el Senyor, i evitar l'angoixa: "Hi ha dos punts fonamentals per descansar en el Senyor, recuperar l'alegria i ser capaços de donar-nos als altres: són l'Eucaristia i la pregària. Aquests moments són la font de la pau veritable, la seguretat veritable i l'alegria veritable".
El dijous 5 a la tarda va arribar a la capital d'Eslovènia. A Vintgar, una residència d'estudiants universitaris, va tenir una tertúlia amb diverses famílies. El prelat de l'Opus Dei va subratllar la necessitat de pregar per cada un en l’oració, per aprendre a estimar els altres més i millor. "Demaneu al Senyor que us doni un cor com el Seu, perquè cada dia portem el seu amor a tots".
Cecilia li va explicar que li agrada xerrar amb les seves amigues de molts temes, però que tantes vegades és difícil parlar de fe i de vida espiritual. "No podem pretendre que una amiga ens obri la seva interioritat si no li obrim la nostra, perquè això és allò propi de l'amistat. L'amistat requereix sinceritat, interès i afecte per l'altra persona, i per això calen temps i perseverança, ja que no sempre és fàcil fer amistat".
Kati va recordar que Eslovènia està celebrant els 30 anys d'independència. El prelat va convidar a tots a mirar el futur amb molta esperança: "El futur és a les vostres mans. Poseu la vostra esperança en Déu, que ens sosté contínuament".30 - 3 d'agost
El prelat, a Àustria: «Ésser apòstols és estimar les persones»
El prelat de l'Opus Dei ha convidat les persones que ha trobat a Viena a confiar en Déu: "Tenim la seguretat que l'impossible és possible, perquè la gràcia de Déu no ens manca. ¿Que cada un de nosaltres està cridat a ser sant? Pot semblar impossible! Però ens adonem que no depèn només de les pròpies forces, del nostre afany, sinó sobretot, de la gràcia de Déu, que és qui ens crida", ha dit.
Va recordar que sant Josepmaria només tenia vint-i-sis anys quan va fundar l'Opus Dei, no tenia mitjans i la societat estava dividida. Gairebé cent anys després, la seva invitació ha arribat a milers d'homes i dones, que desitgen descobrir la seva vocació de cristians enmig del món.
Segons el prelat, en molts països "es viu en una societat postcristiana, però això no és motiu per desanimar-se. Al món hi ha molta gent bona que està esperant conèixer Déu, un Déu que ens estima, ens ajuda i ens enforteix". Al mateix temps, ha recordat que també "Déu vol el nostre amor"; per això la pregària serà sempre un dels fonaments de la vida espiritual.
"No podem estimar Déu de debò si no estimem el proïsme", va continuar. L'amor també és el motor per portar als altres la fe, sense tractar-los "mai de dalt a baix, sinó de tu a tu. El zel apostòlic no significa voler convèncer altres d'alguna cosa, o imposar a un altre les pròpies idees. Ser apòstols és estimar les persones".
Altres temes tractats en aquesta trobada van ser: l'educació cristiana dels fills, la dedicació dels pares a la família i a una vida professional intensa, l'apostolat cristià en una societat postcristiana, l'oració per l'Església i el Papa, la contemplació enmig de l'aldarull diari, saber acceptar la vocació dels fills i l'alegria com a senyal del cristià.
Bernhard va comentar al prelat que de vegades no és fàcil veure que els fills, quan es fan grans i després d'haver-los impartit una educació cristiana, no volen saber res de la fe i viuen allunyats de l'Església. "Prega sempre pels fills —va dir Mons. Ocáriz— també quan creixen i deixen la llar. Tingues cura de l'amistat amb ells. Tota pregària pels vostres fills donarà fruit, res no es perd".
Petra li va preguntar per la cura que mereixen els malalts. "El prelat em va dir que un malalt no pot pensar que és un pes per als altres, sinó un regal. Per als que l'atenen, és un do estar a la seva disposició i servir-lo".
Durant la seva estada a Viena, el prelat va resar davant la Mare de Déu de Maria Pócs que es troba a la Catedral, davant la qual també havia pregat sant Josepmaria. El 3 d'agost va continuar el viatge, en direcció a Budapest i Zagreb.
27 - 30 de juliol
El prelat, a Zuric (Suïssa): «Tot pot ser ocasió de trobada amb Jesús»
En la seva visita pastoral a Zuric, Mons. Ocáriz ha centrat el seu missatge al voltant de tres qüestions: l'esperit de família a l'Obra, la pregària i l'alegria. A més, ha demanat que es pregui vivament pel Papa i per l'Església.
La vocació a l'Opus Dei, ha dit, és "una missió omnicomprensiva que comporta la responsabilitat de ser apòstols sempre, a la feina, al descans, a la família, a la Universitat...". Per als fidels, "tot el dia és Opus Dei", perquè oferint cada dia a Déu, "tot esdevé ocasió de trobada amb Jesucrist i tot pot transformar-se en oració".
En les diferents trobades han participat principalment fidels de la Prelatura casats i cooperadors, els quals han transmès a Mons. Ocáriz alegries, anècdotes i també contrarietats a què s'enfronten, especialment en temps de pandèmia, com malalties o situacions familiars complicades.
El prelat ha destacat la necessitat que tota circumstància de la nostra vida estigui "impregnada d'alegria" també en les dificultats, perquè "podem ser feliços amb la fe" independentment de les circumstàncies. La fe, ha afegit Mons. Ocáriz, "és per estar contents, passi el que passi, per l'Amor de Déu per nosaltres". A més, això "ens ajuda a donar-nos als altres i oblidar-nos de nosaltres mateixos".
En una de les trobades, la Sara de vint-i-nou anys va preguntar com podia mantenir viva i constant la unió amb el Senyor i la família en un ambient poc creient. Mons. Ocáriz la va animar a cercar la presència de Déu, especialment en l'Eucaristia i en la pregària, on trobem la força per afrontar les dificultats també en entorns diferents.
Per la seva banda, la Gala, russa establerta a Zuric, li va explicar que està intentant apropar les amigues a la fe. "Una missió de tot cristià és, efectivament, ajudar les persones a obrir el cor a Déu, reforçant els llaços d'amistat, escoltant de veritat a cada un". A més, la va animar a sostenir la seva empenta evangèlica amb l'oració que "és el principal mitjà d'apostolat".
Una cooperadora de l'Opus Dei va regalar al Prelat un sac de farina del molí on treballa el seu fill, el qual proveeix d'aquest aliment per a produir les hòsties que s'utilitzen en els centres de l'Obra.
Mons. Ocáriz ha pogut, en la seva estada a Zuric saludar algunes persones malaltes i xerrar per videoconferència amb una persona de l'Obra que feia noranta-un anys, demanant-li oracions pels fruits del seu viatge pastoral. També va resar uns moments davant la tomba de Toni Zweifel, un enginyer suís que va morir amb fama de santedat.
25 - 26 de juliol
El prelat, a Barcelona: "Sempre estem en temps de formació"