La festa de Tots Sants, de l'expressió llatina Omnia Sanctorum, ens mostra aquesta meravellosa unitat i varietat pròpia de la vida cristiana. “Heu de ser tan diversos com són diversos els sants del cel, que cadascun té les seves notes personals especialíssimes. —I, també, tan conformes els uns amb els altres com els sants, que no serien sants si cada un d'ells no s'hagués identificat amb Crist”. (Sant Josepmaria, Camí, n. 947).
L'any litúrgic és ric en festes. En qualsevol família es festegen de manera especial els aniversaris dels membres més destacats. Així passa també en la família de Déu, que és l’Església. En concret, la solemnitat litúrgica de Tots Sants és una gran festa a l'Església perquè ens convida a agrair al Senyor comptar amb molts intercessors, amics i models de vida cristiana i a honrar-los. I ens encoratja a seguir-los en la nostra vida cristiana.
“Contemplar l’exemple lluminós dels sants, suscitar en nosaltres el gran desig de ser com ells, feliços per viure a prop de Déu, en la seva llum, en la gran família dels amics de Déu” (Benet XVI, Homilia, 1-XI-2006).