El dia de Tots Sants, que sempre s'escau en l'1 de novembre, els cristians honoren els sants intercessors sense festa pròpia. També agraeixen a Déu el model de vida que ofereix la seva santedat. En canvi, el dia dels Difunts, que se celebra el 2 de novembre, es prega perquè la gent vagi al cel. Al voltant d'aquests dies és tradició visitar els cementiris.

Des dels primers temps, l'Església ha honrat la memòria dels difunts i ha ofert sufragis en el seu favor, en particular el sacrifici eucarístic, perquè, una vegada purificats, puguin arribar a la visió beatífica de Déu. L'Església també recomana les almoines, les indulgències i les obres de penitència en favor dels difunts. A continuació, alguns textos sobre aquest costum de pregar pels difunts.

Catecisme

“Fins que el Senyor vingui amb la seva glòria, acompanyat de tots els àngels, i, destruïda la mort, totes les coses li siguin sotmeses, alguns d'entre els seus deixebles peregrinen a la terra, altres, després de morts, són purificats, i uns altres són glorificats: contemplen clarament el mateix Déu tri i u, tal com és. Però tots, en graus diversos i de maneres diferents, ens comuniquem en la mateixa caritat envers Déu i envers el proïsme, i cantem al nostre Déu el mateix himne de glòria” (Catecisme de l'Església catòlica, 954). 

“L'Església d'aquí baix tingué des dels primers temps del cristianisme un perfecte coneixement d'aquesta comunió de tot el Cos místic de Jesucrist, i per això va fomentar amb una gran pietat el record dels difunts i va oferir sufragis per ells, ‘convençuda que pregar pels difunts perquè els siguin perdonats els pecats és cosa santa i religiosa’” (Catecisme de l'Església catòlica, 958).

“Els qui moren en la gràcia i en l'amistat de Déu, però imperfectament purificats, tot i tenir la salvació eterna assegurada, sofreixen una purificació després de la mort, a fi d'obtenir la santedat necessària per entrar al goig del cel”. (1030) “L'Església anomena Purgatori aquesta purificació final dels elegits, que és totalment diferent del càstig dels condemnats” (Catecisme de l'Església catòlica, 1031).

Sant Josepmaria

“El veritable cristià està sempre disposat a comparèixer davant Déu. Perquè, en cada instant —si lluita per viure com a home de Crist—, es troba preparat per a complir el seu deure” (Solc, 875).

“El purgatori és una misericòrdia de Déu, per netejar els defectes dels que desitgen identificar-se amb Ell” (Solc, 889).

“Que content s'ha de morir, quan s'han viscut heroicament tots els minuts de la vida! T'ho puc assegurar perquè he presenciat l'alegria dels qui, amb serena impaciència, durant molts anys, s'han preparat per aquell encontre” (Solc, 893).

“Menteixen els homes quan diuen «per sempre» en coses temporals. Només és veritat, amb una veritat total, el «per sempre» de l'eternitat. —I així has de viure tu, amb una fe que et faci sentir sabors de mel, dolçors de cel, quan pensis en aquesta eternitat, que sí que és per sempre!” (Forja, 999).

“Quan pensis en la mort, tot i els teus pecats, no tinguis por... Perquè Ell ja sap que te l'estimes..., i de quina pasta estàs fet. —Si tu el busques, t'acollirà com el pare al fill pròdig: però has de buscar-lo!” (Solc, 880).

“En aquesta terra, la contemplació de les realitats sobrenaturals, l’acció de la gràcia en les nostres ànimes, l’amor al proïsme com un fruit saborós de l’amor a Déu, ja suposen un avenç del Cel, una incoació destinada a créixer de dia en dia. Els cristians no suportem una doble vida: mantenim una unitat de vida, senzilla i forta en la qual es fonamenten i compenetren totes les nostres accions” (És Crist que passa, 126).

Enllaços relacionats

Sagraments: “La Penitència i la Unció dels malalts”

Sobre el sentit cristià de la mort i la vida eterna: “La resurrecció de la carn”

Sobre els beneficis de la pregària: “La pregària en la vida cristiana”