425. ¿Saber que m’estimes tant, Déu meu... i no m’he tornat boig?
✠✠✠
Vull que aquest pensament, aquesta certesa (m’estimes tant, tant), sigui el refugi al qual pugui acudir en moments dolents o de dubte, i un tresor que m’ompli d’alegria i es desbordi cada dia.
639. De callar no te’n penediràs mai: de parlar, moltes vegades.
✠✠✠
En la vida espiritual, el domini de la llengua és un reflex directe de l'estat de l'ànima: qui sap callar per amor demostra una humilitat profunda, aprenent a frenar l'impuls de l'ego que busca justificar-se, destacar o jutjar els altres. Aquest silenci guardat actua com una purificació del cor, on la pròpia feblesa es retira per deixar espai a la gràcia divina.
Camí a cau d'orella. Capítol Discreció
El capítol Discreció a Camí ens presenta la prudència i el silenci com a veritables custodis de la vida interior i de l'apostolat. La discreció cristiana no és de cap manera covardia, dissimulació ni respecte humà, sinó un pudor de l'ànima que protegeix l'experiència íntima de la gràcia i evita que la vanitat o el desordre buidin el fruit de la feina espiritual. Esdevé així una font de pau i d'eficàcia, ja que qui sap guardar silenci i actuar amb seny manté el cor centrat en Déu sense cercar l'aplaudiment ni l'atenció dels homes. La nostra discreció té la seva arrel en la mateixa vida de Jesús, que va escollir la senzillesa dels anys de vida amagada a Natzaret i que, en el seu ministeri, demanava sovint als qui curava que no ho divulguessin. Practicar aquesta discreció d'esperit és configurar-nos amb Crist, aprenent a treballar en silenci i a no cercar el propi protagonisme, sinó l'única glòria del Pare.
Disponible també a ivoox, Apple Podcasts i YouTube
Camí il·lustrat: Un mapa de butxaca per a qui busca Déu.
Cada setmana trobaràs noves il·lustracions en el compte d'Instagram: @caminosje