80. Quan tinguis ordre se’t multiplicarà el temps i, per tant, podràs donar més glòria a Déu, treballant més en servei seu.
✠✠✠
Senyor, quan hi ha ordre a la meva vida, el temps es multiplica i puc donar-te més glòria servint més i millor. Tanmateix, quantes vegades confonc l'activisme amb la veritable fecunditat, o busco organitzar-ho tot des de l'autosuficiència, creient que el control i l'eficiència són només mèrit del meu propi esforç. Em trobo al capdavall esgotat i buit quan oblido que l'ordre no és una simple gestió de l'agenda, sinó disposar el cor per fer espai a la teva voluntat.
Perdona’m per les vegades que he convertit l'organització en una meta egoista, buscant la meva pròpia tranquil·litat abans que el lliurament generós als altres. Ensenya'm a posar ordre en les meves prioritats perquè la meva vida no sigui un anar amb pressa i soroll, sinó un servei serè, on cada minut sigui un acte d'amor vers Tu i vers els meus germans.
El 6 d'octubre de 2002, l'Església va proclamar la santedat de sant Josepmaria Escrivà, reafirmant solemnement que la plenitud de la vida cristiana està a l'abast de tothom enmig de les ocupacions diàries. Una data per recordar que la santedat no és un ideal inaccessible ni reservat a pocs, sinó una meta joiosa a través del treball, la família i les relacions humanes. I com el va anomenar sant Joan Pau II, «el sant de la vida ordinària», la seva canonització ens convida a descobrir que en els detalls més petits de la rutina quotidiana hi batega, esperant-nos, l'amor mateix de Déu.
✠✠✠
Camí a cau d'orella. Capítol Pobresa
El capítol Pobresa a Camí ens presenta un camí de despreniment de les coses de la terra per omplir el cor de l'únic bé que realment perdura: Déu. La veritable pobresa cristiana no és senzillament no tenir, sinó estar desprès de tot, renunciant de cor a l'aferrament i al domini sobre els béns materials per guanyar una llibertat interior profunda. Esdevé així en una font de joia i serenor, ja que qui menys necessita és més ric, i en buidar el cor d'ambicions egoistes fa espai per a l'amor i el servei generós. La nostra pobresa té l'arrel en la figura de Jesús, que «s'ha fet pobre per nosaltres, per enriquir-nos amb la seva pobresa». Practicar la pobresa de l'esperit és configurar-me amb Crist, que no va posar el seu cor en les coses del món, sinó en complir la missió d'amor que el Pare li havia encomanat.
Disponible també a ivoox, Apple Podcasts i YouTube
Camí il·lustrat: Un mapa de butxaca per a qui busca Déu.
Cada setmana trobaràs noves il·lustracions en el compte d'Instagram: @caminosje