En aquesta hora de Déu, la del teu pas per aquest món, decideix-te de debò a realitzar una cosa que val la pena: el temps urgeix, i ¡és tan noble, tan heroica, tan gloriosa la missió de l’home ―de la dona― damunt la terra, quan encén en el foc de Crist els cors mustis i podrits! 

―Mereix la pena dur als altres la pau i la felicitat d'una ferma i joiosa croada. (Solc, 613)

A voltes deixes anar el teu mal caràcter, que aflora, més d'una vegada, amb fo­rassenyada duresa. D'altres, no t'ocupes d'endreçar el cor i el cap, perquè siguin estatge agradós per a la Santíssima Trinitat... I sempre, al final et quedes força lluny de Jesús, a qui coneixes poc...

―Així, mai no tindràs vida interior. (Solc, 651)

Remei per a tot: santedat personal!

―Per això, els sants han estat plens de pau, de fortalesa, d'alegria, de seguretat... (Solc, 653)