​Un error de càlcul benvingut

Fa unes setmanes va arribar a les meves mans una estampa de la Laura. Jo no la coneixia però sí al seu marit de sentir-lo a la Clínica Universitat de Navarra, on va exercir com a metge.

Sóc ginecòloga i tenia la meva secretària embarassada. Té 40 anys i anava a ser la seva tercera cesària. La veritat és que l'embaràs anava bé, però en el segon trimestre van començar a aparèixer en l'ecografia imatges al cap del fetus que em van fer controlar l’embaràs amb més freqüència.

Eren al límit de considerar-se patològiques, però ja hi havia certa inquietud pel que fa a la seva salut. Al final del tercer trimestre va començar a fer un creixement intrauterí retardat. Llavors va aparèixer "Laurita". Vaig pensar que, com acabaven de publicar la seva estampa i era mare de família, podia ser una bona intercessora que no fos "molt ocupada".

Tinc força experiència en ecografia i molt bon aparell (normalment l'error de pes estimat sol ser +/- 100 gr.) Però com el cas era molt proper, vaig demanar a una companya amb molta pràctica que li fes una altra ecografia amb el seu aparell, que és d'alta resolució també. En una setmana 37 (que ja és un embaràs a terme) jo li vaig estimar 2.300 gr. de pes. I tres dies després, aquesta companya, entre 2.300 i 2.500 gr. com a màxim. Vam decidir fer la cesària ja, encara que calgués passar al nen a l'UCI pediàtrica per baix pes. Mentrestant encomanava el cas a Laurita (No hauria estat un cas greu o difícil, però havia estat un embaràs costós en molts sentits i em semblava que convenia que sortís tot molt bé).

Ens va donar una alegria grandíssima, perquè va pesar 2.800 gr. i estava perfecte. Per a molts companys això pot ser un error de càlcul nostre sense més, cosa freqüent i sense importància. Per a mi, hi ha hagut per descomptat un ajut del cel, ja que he de reconèixer, encara que soni una mica pedant, que en els meus quinze anys d'experiència ecogràfica mai no havia tingut un error de càlcul d'aquesta envergadura i alhora que hagi estat tan benvingut.

És una cosa senzilla però ho vull agrair a Déu i a la intervenció d'aquesta bona mare de família, Laurita.

M.R.P., Pamplona, 2008