Vistalegre, la sala d'estar més gran del món

Dissabte, 18 de maig. 19:00 h. S'obre el teló. Aquest és el marc: una plaça de toros multiusos convertida en sala d'estar. Madrid, al fons. I un avió vermell solcant el cel en format alegria XXL. La trobada dels assistents a la beatificació de Guadalupe amb el Prelat ha estat una performance d'agraïment.

Tot comença amb unes paraules del Mons. Fernando Ocáriz parlant de Guadalupe, d'alegria, de donar gràcies a Déu. I de la necessitat d'entendre per sempre que el que ha passat aquest matí és una crida: "La santedat no és una utopia per a la gent normal. Està a l'abast de la mà amb la gràcia de Déu".

I de sobte, un mag pren el micròfon. Santiago de la Puente González-Aller és el Mag Numis. Té 23 anys i moltes ganes de festa. La seva especialitat és fer trucs amb monedes. El somni per a qualsevol crisi econòmica... El cas és que avui ha estat davant el seu públic més nombrós en aquest Palau de Vistalegre-Arena i ha vingut a amenitzar aquesta trobada intergeneracional, universal i festiva organitzada per celebrar la beatificació de Guadalupe. Hem vist la seva passió per sembrar els carrers del món amb humor i espectacle amb el llenguatge de la màgia.

Té el públic a la butxaca.

Alegria i amistat

Els presentadors de l'esdeveniment donen entrada a Luis. Luis Cruz és sacerdot. Nebot nét de Guadalupe Ortiz de Landázuri. Nét d'Eduardo Ortiz de Landázuri. Per a ell, la nova beata és "el seu somriure inoblidable", una relació festiva amb Déu, empenta, horitzons amplis per a ella i per a totes les dones que ha tingut a prop al llarg de la seva vida, capacitat d'amistat... Almenys així la recorden a casa. Explica que tota la família de Guadalupe està vivint aquests dies amb una alegria especial. Lògic.

"L'autèntica amistat és veritable apostolat, perquè expressa el desig de bé als altres"

"Guadalupe —diu Luis— era una dona amb moltes amigues de les quals tenia cura. T'animava a somiar. A omplir el teu cor d'il·lusions. Era la seva manera de reflectir la vida de Déu que portava molt dins". I sobre aquesta qüestió d'amistat-alegria-vent fresc per al món ha anat la seva pregunta. El Pare respon: "L'autèntica amistat és veritable apostolat, perquè expressa el desig de bé als altres".

Després vam passar a Àfrica. Nigèria. Anjelica recorda l'interès de Guadalupe pel desenvolupament social. Aplaudeix la iniciativa d'Harambee de finançar cent beques per a científiques africanes en els pròxims deu anys amb motiu de la beatificació. Dona, ciència, progrés, món. Pregunta: Com podem viure les persones amb recursos tenint molt present als qui no tenen?

Mons. Fernando anima els assistents a viure sòbriament. Primer: recollir la butxaca, fugir del superflu i despresos de les coses materials. Perquè això genera una actitud en l'ànima que porta a col·laborar amb els altres, a sortir als carrers, a estendre les mans. A implicar-se per la via dels fets.

Alegria i Mèxic

Apareix un cactus sobre l'escenari. Un cactus amb punxes i cames! És el senyal que connectem amb Mèxic. Bona tarda, Mèxic! A l'altre costat de les pantalles li recorden al prelat que el 2020 farà 50 anys de la visita de sant Josepmaria a Mèxic i d'aquella Novena a la Mare de Déu de Guadalupe. "No és per pressionar, però igual és un aniversari rodó perquè vingui a veure'ns". Aplaudiments forts.

I després, va animar-se la festa a la pista de Vistalegre al ritme de Canta y no llores. Mariachis allà. Mar de braços, aquí. Madrid-Mèxic a la distància de dues sales d'estar connectades per wifi.

Així era el fons de la trobada amb el prelat de l'Opus Dei al Palau de Vistalegre-Arena

Entra Teresa Navarro. 20 anys. Ve de Sant Sebastià. Jove i brillant. Estudia un grau de gastronomia al Basque Culinary Center, perquè fa ja uns anys va decidir dedicar la seva vida a servir els altres com a numerària auxiliar i com masterchef per a la gent de la seva família. Trepitja fort amb l'argument de la seva vida sobre els tòpics que miren amb recel les feines de la llar, precisament en un mar de sentiments que vénen, sentiments que van, corrents que peguen i corrents que arrosseguen. A ella la captiva la vida coherent i feliç de Guadalupe.

"Forma't, estudia, tingues idees clares, i enforteix la teva llibertat" (Mons. Fernando Ocáriz)

El Pare li parla de què "la llibertat guia més les persones que l'enteniment". Proposa com a estructura vital l'amor, "que no és un sentiment, sinó una decisió lliure de la voluntat, a la qual de vegades acompanya el sentiment". Entre el Pare i Teresa s'obre un diàleg a escala: "Forma't, estudia, tingues idees clares, i enforteix la teva llibertat" perquè, pels mars del món, engrescadors, la nau arribi a bon port.

Alegria i creu

Parla Teresa Robles, al costat del seu marit, Íñigo. 21 anys de casats. Set fills. Dos d'ells amb discapacitat i l'últim, Josemaría, amb síndrome de Down i una leucèmia. Fa mal, però Teresa i el seu marit són un exemple que acceptar la realitat i sobreposar-se a les dificultats lògiques sembra fruits positius que mai es van imaginar. Josemaría és el protagonista d'un compte d'Instagram (@ponundownentuvida), amb més de 25.000 seguidors. D'aquesta xarxa sorgeixen peixos: històries de gent que veien el Down des de baix, i que, gràcies a aquest petit influencer han començat a mirar-lo en mode up. A dalt.

El Pare els mira. Els admira, es nota. Els agraeix el seu exemple, la seva enteresa, i el seu afany per aprofitar una creu per sembrar alegria. A casa. A les xarxes. En el món. A la intervenció, respon el Pare: "No ens agrada el dolor, però cristianament veiem en el dolor una oportunitat per unir-nos a la Creu de Crist". Una mica més endavant: "Es pot patir. Es pot plorar. Però estar trist, no. La fe en Déu, que ens vol contents, ens diu que aquesta actitud és absurda".


Ana viu a Madrid. Ha llegit les cartes de Guadalupe a sant Josepmaria i s'ha quedat enamorada de la seva naturalitat, la seva connexió, la seva il·lusió, la seva valentia i la seva felicitat. Ella vol això per sempre en la seva vida, i a més vol transmetre amb autenticitat a les generacions futures.

Acaba la trobada parlant d'alegria. El Pare: "L'alegria que sentim ara cal mantenir-la. Sempre hi ha motius, tot i les dificultats. Déu ens vol contents".

Aquest és el clima. Es tanca el teló. Una hora llarga molt curta. Desenes de nacionalitats. Molta gent d'aquí, d'allà. De ciutat i de camp. Dones, homes. Nens i nenes.