No escoltava consells

Fa uns mesos em va cridar la meva germana per dir-me que la seva filla anava per mal camí. Mantenia un festeig que no li convenia. Va marxar de casa, però com és menor d'edat, va haver de regressar. Ha canviat diverses vegades d'escola i té tots els cursos començats, però cap sense acabar. Li vaig escriure una carta, però em va dir la meva germana que l'havia llençada a les escombraries: no escoltava consells de ningú.

Fa temps que l'encomanava a la Montse, però aquesta situació em va dur a intensificar la meva petició. Insistia a la Montse que deixés el xicot i s'encaminés. Unes setmanes després vaig tornar a parlar amb la meva germana i em va explicar amb gran alegria que la neboda anava a deixar al xicot. Va demanar feina on treballa el seu germà gran i la hi van acceptar. A més, el torn de la feina li permetia seguir estudiant. L'hi he agraït tot a la Montse. M.C.

Que la meva filla somrigui com tu

La meva filla ha tingut depressions i sempre ha estat molt trista, i sent jove no volia ni sortir de casa. Això em preocupava molt, i demanava i demanava al Senyor veure-la almenys somriure.

Un diumenge vaig anar a missa com de costum, i a l'entrada havia un fullet amb la foto d'una nena amb un somriure dolç. En aquest moment em vaig acordar de la filla i en llegir-lo i en resar l'oració, solament li vaig demanar que la meva filla somrigués com ella. Tots els dies prego l'oració i li demano el mateix.

Ara, gràcies al Senyor i a la Mare de Déu per la intercessió de la Montserrat Grases, la meva filla no només somriu, sinó que surt i està alegre malgrat la seva malaltia. Faig aquest relat per a la beatificació de la Montse.