Durant el confinament per la Covid-19, a Filipines, Raymond i el seu amic, pensant de quina manera podien difondre la devoció a la Montse, ja que no podien repartir físicament les estampes amb l'oració per a la devoció privada, van fer unes "estampes digitals" amb l'oració a la Montse Grases que poguessin atraure un públic més ampli, especialment els joves que són "nadius" digitals. Van adaptar la seva mida per a Facebook, Instagram i Twitter.

Raymond explica com van pensar el disseny: "Vam optar per un disseny juvenil, amb la mida adaptada per a compartir a través de diverses plataformes (...) "Per Montse, vam triar un color blau clar pastís, ja que sembla transmetre la seva serenitat i alegria juvenil. "..." A més, com que estudiar era la seva professió, incloem elements de disseny relacionats amb l'estudi, per exemple, un bolígraf i un quadern "

La història ens arriba a través de la pàgina de la Montse a facebook.

Una jove alegre

Maria Montserrat Grases García -Montse- va néixer a Barcelona, el 10 de juliol de 1941. Va ser la segona dels nou fills de Manuel Grases i Manolita García. Després de cursar el batxillerat, que va alternar amb els estudis de piano, va ingressar a l'Escola Professional per a la Dona de la Diputació de Barcelona.

Li agradaven els esports, la música, les danses populars de la seva terra -com les sardanes- i també gaudia actuant en obres de teatre. Tenia molts amics. Els seus pares li van ensenyar a tractar Déu amb confiança.

El 1954 va conèixer l'Opus Dei, institució de l'Església Catòlica, fundada el 1928 per sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, per recordar que tots els cristians estan cridats a ser sants en el seu ambient familiar i laboral. Els seus pares formaven part de l'Obra des de feia alguns anys i la van ajudar a consolidar la seva vida espiritual i a lluitar per viure millor les virtuts cristianes; Manolita va animar a la seva filla Montse a freqüentar un centre de l'Opus Dei, Llar, que oferia formació cristiana i humana a noies joves.

A poc a poc, es va adonar que Déu la cridava a aquest camí de l'Església i, el 24 desembre 1957 -després de pensar, pregar i demanar consell-, va sol·licitar ser admesa a l'Opus Dei.

El desembre de 1957 va començar a sentir molèsties a la cama esquerra. Sis mesos més tard es va descobrir que la causa era un càncer (sarcoma d'Ewing) al fèmur.

Va morir el 26 de març de 1959, Dijous Sant, poc abans de complir els 18 anys. Va ser sepultada al cementiri del Sud-oest de Barcelona. Nombroses persones van manifestar que la seva vida havia estat heroica i exemplar. Des de llavors, aquesta fama de santedat ha anat augmentant progressivament, no només a Espanya sinó en els cinc continents.

El 1994 el seu cos va ser traslladat a l'oratori del Col·legi Major Bonaigua (carrer Jiménez i Iglesias, núm. 1, Barcelona); i són moltes les persones que hi van a demanar l'ajuda i la intercessió de la Montse.