Entrevista al Prelat sobre Guadalupe Ortiz de Landázuri

El prelat de l'Opus Dei respon algunes preguntes sobre Guadalupe Ortiz de Landázuri, pocs dies abans de la cerimònia de la seva beatificació a Madrid.

Podria explicar-nos qui i com era Guadalupe Ortiz de Landázuri? Quins trets en destacaria?

Guadalupe era una de les primeríssimes dones que es van incorporar a l'Opus Dei. Era una dona amb un caràcter fort i, alhora, amable; amb esperit una mica aventurer també. Tenia la capacitat d'afrontar qüestions aparentment difícils amb serenitat, amb alegria. Era una persona optimista. Però el que jo destacaria d'ella, principalment, és la seva dimensió espiritual, és a dir, com va respondre amb generositat al que va veure que Déu li demanava: dedicar la seva vida a buscar la santedat en la vida corrent, a la feina, en les relacions amb la gent. Aquí és on es va fer santa.

En què consisteix la fórmula de la santedat en la vida de Guadalupe? Quins són els seus components?

La santedat no és arribar al final de la vida essent perfectes, com àngels, sinó assolir la plenitud de l'amor.

Va saber compaginar coses aparentment difícils: el treball professional —era Química, es va dedicar a l'ensenyament i després a la investigació- amb la dedicació a fer l'Opus Dei, fins i tot en els anys en què se'n va anar a Mèxic. En efecte, va ser una de les primeres dones que va començar la tasca de l'Obra allà, la qual cosa suposava una aventura notable. Va saber compaginar les coses i trobar Déu —segons l'esperit que va aprendre de sant Josepmaria— en el treball, en les relacions amb les persones. Sant Josepmaria va anomenar "unitat de vida": activitats diverses, àmbits aparentment i objectivament independents, que en la persona aconsegueixen una gran unitat en cercar Déu en tot, també, necessàriament, en el servei a la gent i en la preocupació pels altres. Això és el que va fer que se santifiqués. La santedat no és arribar al final de la vida essent perfectes, com àngels, sinó assolir la plenitud de l'amor. Com sant Josepmaria deia, es tractava de la lluita per transformar la feina, la vida ordinària, en una trobada amb Jesucrist i en un servei als altres.

Què suposa la beatificació de Guadalupe per a l'Església i, més en concret, per a l'Opus Dei?

Per a l'Església en general, el fet de reconèixer que una persona és santa —primer com beatificació i en un futur, si Déu vol, també com canonització— implica afirmar que es tracta d'una de tantíssimes gràcies de Déu. És a dir, tantíssimes persones en les quals l'Església reconeix que la crida a la santedat, que el Senyor ha fet per a tothom, no és una utopia, sinó una realitat. Hi ha moltíssima gent que es fa santa per camins molt diferents.

En el cas de l'Opus Dei, es tracta de la beatificació de la primera persona laica, és a dir, que no és sacerdot; doncs estan, d'una banda, el fundador, sant Josepmaria, i el seu successor, el beat Àlvar, tots dos sacerdots. Però en l'Església i, per tant, a l'Opus Dei com a part de l'Església, la majoria són laics. És, doncs, una manera de significar que la santedat és realment per a tots; no només per a persones que tenen una vocació sacerdotal, religiosa, sinó per a tothom.

I què destacaria vostè del fet que sigui precisament Guadalupe, amb la seva història i la seva personalitat, la primera persona laica de l'Opus Dei elevada als altars?

Em sembla bonic ressaltar que és la primera laica i a més la primera dona. I dins d'això, el fet que sigui dona té també una significació. La dona —des del punt de vista de la crida a la santedat, de l'eficàcia en el servei a l'Església, de la transmissió de l'Evangeli, etc.— és igual que els homes, cadascun amb les seves peculiaritats i la seva personalitat, la seva sensibilitat i la seva riquesa pròpies.