Carta de sant Josepmaria sobre la missió del cristià en la vida social

Publiquem el llibre electrònic i l'àudio de la carta de sant Josepmaria número 3 publicada al volum Cartes I on el fundador de l'Opus Dei parla sobre la missió del cristià a la vida social.


Escolta la lectura completa (02:36:37)

Disponible també a ivoox i Spotify


El setembre de 2020 Ediciones Rialp va publicar Cartas I, un volum que conté les primeres quatre cartes de sant Josepmaria, en què tracta sobre la crida universal a la santedat i a l'apostolat a la vida ordinària.

Gràcies a Ediciones Rialp publiquem ara en format digital una d'aquestes quatre cartes, la número 3, que tracta sobre la missió del cristià en la vida social.

L'historiador Luis Cano, que va preparar el primer volum i que treballa a l'Istitut Storico San Josemaría Escrivá, destaca que aquesta tercera carta “és un cant a la llibertat i la responsabilitat dels cristians (...) Alhora, també és una carta que fa un cant a la feina”.

La carta de sant Josepmaria sobre la missió del cristià en la vida social data del 9 de gener del 1932 i es va escriure amb l’objectiu d’ajudar les persones de l’Opus Dei a aprofundir en la seva missió sobrenatural i apostòlica al mig del món. Es va enviar als membres de l’Obra el gener del 1966. 


Aquest document forma part d’un gènere literari particular de sant Josepmaria. No és un tractat: el seu estil s’assembla més al d’una conversa familiar que el fundador manté amb els membres de l’Opus Dei de tots els temps. El to és semblant al que feia servir en les tertúlies amb persones de l’Obra, a les quals transmetia de viva veu l’esperit, la història i les tradicions de l’Obra.

Idees principals de la carta

En aquesta carta, sant Josepmaria tracta diverses qüestions de l’esperit de l’Opus Dei, però el fil temàtic és la missió de servei a Déu, a l’Església i a tots els homes que els seus membres estan cridats a realitzar al mig del món.

És, com ja hem dit, un escrit de to familiar, una conversa del fundador amb les seves filles i fills espirituals. Hi ha un ordre expositiu que es pot resumir en les idees següents.

En els primers paràgrafs (núm. 1−7) descriu quina és la finalitat de l’Opus Dei: servir l’Església i el Papa, respectant i defensant la llibertat dels catòlics en el que és opinable, sense caure en «dogmes doctrinals temporals». Aquest tema es reprendrà diverses vegades al llarg de l’escrit, en el qual apareixen algunes exposicions de sant Josepmaria sobre la laïcitat, la legítima autonomia de les qüestions temporals i la llibertat del cristià en les qüestions opinables, al costat d’una condemna dels abusos als quals ha portat el clericalisme.

Una segona part (núm. 8−22), a més d’altres temes miscel·lanis (unitat de vida, rectitud d’intenció, filiació divina, fe, etc.), descriu la crida a l’Opus Dei, utilitzant metàfores que permeten captar l’especificitat d’aquesta vocació laical: «Si em pregunteu com es nota la crida divina, com se n’adona un, us diré que és una visió nova de la vida. És com si s’encengués una llum dins nostre; és un impuls misteriós, que empeny l’home a dedicar les seves energies més nobles a una activitat que, amb la pràctica, arriba a prendre cos d’ofici. Aquesta força vital, que té quelcom d’allau devastadora, és el que d’altres anomenen vocació» (núm. 9a).

Un tercer grup de paràgrafs (núm. 23−40) gira entorn de l’esperit de servei a l’Església, que mou l’Opus Dei. Detalla aquí algunes manifestacions concretes de l’apostolat dels membres, en la seva tasca de portar l’evangeli a tots els ambients del món, amb un esperit plenament laical.

A la part central de la carta (núm. 41−61) sant Josepmaria aborda temes d’interès, no només per als qui estan a l’Opus Dei, sinó per a tots els cristians: el servei al bé comú en les activitats de rellevància pública i social, inclosa la política. Dona respostes als qui es pregunten quina ha de ser l’actuació pública dels catòlics en ambients que han perdut molts dels antics valors cristians. Les orientacions del fundador es basen en el respecte al pluralisme i a la llibertat. A més, aprofita per aclarir amb tota energia que «l’Obra no té cap política: no és aquesta la seva finalitat. La nostra única finalitat és espiritual i apostòlica, i té un ressegellament diví: l’amor a la llibertat, que Jesucrist ens ha aconseguit morint a la Creu» (núm. 42b).

També tracta, en una secció successiva, de l’apostolat personal (núm. 62−77), en què es destaquen algunes idees com la naturalitat, la comprensió amb els altres, la cerca de la unitat amb tothom i la capacitat d’adaptar-se a cada persona, sense cap discriminació, ni prejudicis o rigideses, fent-se «tot amb tots per salvar-ne alguns» (1 Co 9, 22), com ensenya sant Pau.

Després d’unes pinzellades sobre alguns apostolats corporatius de l’Opus Dei (núm. 78−80), entra de nou en la qüestió de l’esperit de servei (núm. 81-90). En aquestes pàgines trobem orientacions vàlides per a tots els cristians que treballen en política o en tasques d’impacte social o que comporten responsabilitats de govern. Ensenya com s’han de santificar aquestes tasques al mateix temps que es mantenen la humilitat i el desig de servir la comunitat.

La carta acaba amb un epíleg (núm. 91−93) en què sant Josepmaria torna a parlar de la missió apostòlica que duu a terme l’Opus Dei, recordant la crida universal a la santedat.

El llibre Cartas I, tant en paper com en format digital, es pot adquirir a la pàgina web d'Ediciones Rialp.