Agraïda per anys

A l’últim curs de batxillerat m’havia canviat de col·legi. Sempre havia tret molt bones notes en redacció, però a la nova escola no aconseguia superar el 7. Així que li vaig demanar molt intensament a la Montse que m’ajudés.

Opus Dei - Agraïda per anysPhoto by jeshoots.com on Unsplash

Aquest és un favor petit, que no oblidaré mai. A l’últim curs de batxillerat m’havia canviat de col·legi, i estava acostumada a treure molt bones notes a l’escola anterior; des de nena havia rebut elogis en redacció. Però el nou col·legi era molt dur, i en les meves redaccions no aconseguia superar el 7. Així que li vaig demanar molt intensament a la Montse que m’ajudés.

A la redacció següent el tema era lliure, i vaig redactar, poèticament, alguns aspectes espirituals i materials de la vida de la Montse, parlant directament amb ella, recordant el seu amor, la seva valentia i la seva fe. El professor de llengua em va posar un 10, i una frase: “molt ben escrit”. Ara puc, després d’alguns anys, donar-li les gràcies, i continuo demanant-li que vetlli per nosaltres.

P. D. F.