8 d'octubre de 1967. Per primera vegada se celebrava una Missa a l'aire lliure al campus de la jove Universitat de Navarra. Després de la lectura de l'Evangeli, Josepmaria Escrivà va prendre uns papers amb les seves mans vigoroses. Es va acostar a poc a poc al micròfon i va llegir la seva homilia. Això era rar en ell, amant d'una predicació viva i directa. Volia cenyir-se bé al text; un text treballat, destil·lat, gairebé esculpit.
I aquelles paraules van ressonar fermes i van arribar al cor de molts. Cinquanta anys després segueixen inspirant a homes i dones a tot el món animant-los a trobar Déu en les realitats més quotidianes.