Escolta la lectura del capítol (00:03:09)
Disponible també a ivoox i iTune
XVII. 1958. EL CASAMENT D'EN SANTIAGO ESCRIVÀ DE BALAGUER
La petició de mà
Don Álvaro recorda que el 1958, en qualitat de cap de família, [sant Josepmaria] va acudir a Saragossa per demanar la mà de la seva futura cunyada, la Yoya[1]. No obstant això, per donar als seus fills exemple de pobresa i de despreniment, no va assistir al casament del seu germà, però em va demanar que ho fes jo en el seu lloc, aprofitant que havia de viatjar a Espanya. Després, fins a la seva mort, va ajudar el seu germà i la seva família, amb l'oració i amb el consell, com apareix clarament en l'abundant correspondència que conservem[2].
Can Nolla. Carrer de can Nolla s/n. Premià de Dalt
Va ser el dissabte 25 de gener de 1958 quan de nou va trepitjar terres catalanes. Era part d'un viatge des de Roma a França i Espanya, que va aprofitar per passar per Saragossa per a la petició de mà.
El dia 21 de gener havia sortit amb cotxe de la Ciutat Eterna en companyia de don Álvaro, don Javier Echevarría i l'Armando Serrano[3]. El dia 25, després de celebrar la santa Missa a la catedral de Perpinyà, va entrar a Espanya per la Jonquera. Va seguir cap a Figueres i van passar per Girona al voltant de dos quarts de dotze.
Com explica el diari del centre Diagonal, va dinar a la casa d'un cooperador de l'Opus Dei[4] prop de Castelldaura, on van arribar a un quart de dues. El nostre amic cooperador els va rebre i els va oferir la casa, i després s'absentà[5]. També al diari de l'administració de Castelldaura hi ha una referència a aquest viatge: El Pare dina prop d'aquí. Potser després passa a visitar-nos[6].
El dinar va ser a can Nolla, la casa de l'Oleguer Soldevila[7]. Sant Josepmaria i ell ja es coneixien de temps enrere. L'Oleguer recorda que en arribar ens vam fer una abraçada; entràrem al saló i el Pare va beneir uns rosaris que hi havia penjats a la llar de foc. No em vaig quedar al dinar perquè considerava que així el Pare tindria més intimitat amb els que l'acompanyaven, alguns dels quals feia molt temps que no l'havien vist. El Pare em va regalar una medalla[8].
Van dinar allà i a les tres van reprendre el viatge cap a Saragossa. Mitja hora després passaren per Barcelona sense aturar-se i arribaren a Saragossa a la nit.
[1] Gloria García-Herrero Ruiz (1933-).
[2] Del Portillo, Álvaro. Entrevista sobre el Fundador del Opus Dei. Rialp. Madrid, 1992. p. 98.
[3] Armando Serrano Castro (1922-1961). D'origen portuguès, residia a la Residència de la Moncloa de Madrid durant el curs 1943-1944, quan demanà l'admissió a l'Obra. Enginyer industrial. El curs 1946-1947 es va traslladar a Roma, on durant molts anys va conduir el cotxe en què es desplaçava sant Josepmaria per diversos països d'Europa per impulsar el treball apostòlic.
[4] Els cooperadors de l'Opus Dei són homes i dones que ajuden amb la seva oració, amb les seves almoines i amb el seu treball -cadascun segons les seves possibilitats- en les activitats que promou la prelatura de l'Opus Dei, sense ser jurídicament membres. Els cooperadors són persones de totes les races, cultures i religions: catòlics i no catòlics, cristians o no, i també no creients, que amb els fidels de la prelatura i altres ciutadans promouen nombroses iniciatives de caràcter formatiu i social.
[5] Diari de Diagonal. 25.01.1958. AGP, sèrie M.2.2, 118-17.
[6] Diari de l'administració de Castelldaura. 25.01.1958. AGP, sèrie U.2.2, D-111.
[7] Oleguer Soldevila i Godó (1916-2013). Industrial cotoner. Conseller del Banc Popular i després de Banca Catalana. El 1969 fundà l’Institut de Reinserció Social (IReS), dedicat als col·lectius més marginals i vulnerables, que presidí durant molts anys i del qual, posteriorment, fou president d’honor.
[8] Records de l'Oleguer Soldevila. 20.05.2013. DC, A-13.