La meva família passava per un moment crític, que ens obligava a separar-nos temporalment. Les meves dues filles a Lima amb la meva dona, i jo amb el meu fill a Piura, esperant que s'arreglessin uns temes econòmics i poder estar tots junts novament. Teníem pràcticament tancat el tracte de lloguer d'un apartament a Lima.

Tot i això, el dia 11 de març, aniversari del beat Àlvar, el propietari d'aquest apartament va canviar intempestivament les condicions, cosa que va fer que desféssim el tracte. 

Així, amb confiança en Déu, vam viatjar a Lima el matí del dissabte 12 de març; mentrestant, seguíem encomanant aquest tema essencial, al beat Àlvar, resant l'estampa del beat encomanant-li el nostre assumpte de vital importància per a la família. 

Paral·lelament, els temes econòmics es van arreglar, cosa que ens permetia estar tots junts a Lima... Aquell dia havíem de trobar un lloc per viure, donar a lloguer la nostra casa de Piura, i organitzar tota la mudança, amb poquíssim temps per a tot. No era poca cosa, sens dubte.

Així, el mateix dia 12 de març, aproximadament a les 4 de la tarda, vam visitar un apartament que resultava ideal: una renda raonable, ampli,  a uns tres o quatre carrers del col·legi del meu fill. Agraïm al beat Àlvar el favor, seguríssims que la seva intercessió va estar determinant... però com diu un amic meu, “quan li insisteixes, el beat Àlvar, s'hi llueix”. 

Perú