La llum de la fe (X): Els llibres de Déu. La Sagrada Escriptura
A la Sagrada Escriptura escoltem la Paraula de Déu. Per ajudar-nos a comprendre-la, convé conèixer la tradició de l'Església i acudir a l'Esperit Sant.
La llum de la fe (IX): un dels nostres. L'Encarnació
La diferència entre creure o no en Jesucrist no consisteix només a entendre les seves paraules, sinó a reconèixer la seva divinitat i la seva humanitat, trobar-se realment amb ell i reconèixer-lo com camí, veritat i vida nostra.
Tenen totes les religions igual valor?
És el cristianisme una religió més? És l’home un ésser religiós? Per què existeixen moltes religions? Quin és el valor d’una religió? Cal una revelació per part de Déu? És el cristianisme la religió veritable?
La llum de la fe (XIV): El bé i el mal. L’ordre moral
La naturalesa té una finalitat i un ordre intern propis —amb les seves lleis, ritmes i cicles. Aquest ordre intern, la Moral, és com una «gramàtica» que hem d’aprendre i respectar si ens volem relacionar adequadament amb la naturalesa.
La llum de la fe (XVI): Entre Déu i jo? Litúrgia i sagraments
La centralitat de Jesucrist a la nostra vida adquireix el seu sentit més ple i real en la celebració litúrgica, quan Déu es deixa “fregar” per nosaltres i ens porta l’avui de la seva salvació.
La llum de la fe (VIII): el camí de l'alliberament. Del pecat a la gràcia
Si el pecat entrà a la humanitat per un exercici equivocat de la llibertat, el «que es compleixin en mi la teva paraula» (Lc 1, 38) que pronuncià Maria obrí una nova etapa a la Història: el Fill de Déu baixà a la terra per donar la seva vida en un acte suprem de llibertat, per estar originat en l'Amor.
La llum de la fe (VII): La vida sense Déu
Déu és un Pare amorós que va crear l’home per arribar a la felicitat. Però l’home va desobeir i es va preferir a si mateix abans que l’Amor de Déu.
La llum de la fe (VI): Un murmuri a l’ànima. El silenci de Déu
El silenci és sovint el «lloc» en què Déu ens espera: perquè l’aconseguim escoltar a Ell, en comptes d’escoltar el soroll de la nostra pròpia veu.
Dona-li gràcies per tot, perquè tot és bo!
Donar gràcies a Déu, davant de les coses petites de cada dia, davant del que és bo i del que és dolent, és saber-se sempre estimat per Ell: gràcies per ser aquí al meu costat; gràcies perquè això t’importa.
La llum de la fe (V): «Busqueu la meva presència». La fe en el Déu personal
La fe cristiana és una fe amb Presència, una fe que diu: no estàs sol al món... hi ha Algú que ha volgut que existeixis, que t’ha dit «viu!».