Opus Dei

A la catequesi d'aquest dimecres el Papa Francesc ha dit que cal mantenir l'esperança fins i tot davant la mort d'un ésser estimat o quan s'acosta la pròpia mort. Ha afegit que la mort ens mostra la fugacitat del temps i ens indica que només romanen el bé i l'amor que sembrem mentre vivim.

Pel Papa Francesc "no és veritat que 'mentre hi ha vida hi ha esperança', com se sol dir. És més aviat al contrari: és l'esperança la que manté dempeus la vida, la protegeix, la custodia i la fa créixer. Si els homes no haguessin conreat mai l'esperança, si no s'haguessin aferrat a aquesta virtut, no haguessin sortit mai de les cavernes i no haguessin deixat empremta en la història del món".

El Papa Francesc va continuar amb la seva catequesi sobre l'esperança i va parlar sobre la intercessió dels sants, que ajuden a cadascú a seguir la seva vocació, també en els moments difícils.

Déu ha fet l’home perquè sigui feliç a la Terra i més tard també al Cel. Aquest assaig és una reflexió breu sobre la novetat que suposa la doctrina cristiana davant la realitat de la mort.

Són sants els qui lluiten fins a la fi de la seva vida: els qui sempre se saben aixecar després de cada ensopegada, de cada caiguda, per prosseguir coratjosament el camí amb humilitat, amb amor, amb esperança. (Forja, 186)

«És temps d'esperança, i visc d'aquest tresor. No són paraules, Pare ―em dius―, sinó una realitat». Aleshores..., el món sencer, tots els valors hu­mans que t'atrauen amb una força enorme ―amis­tat, art, ciència, filosofia, teologia, esport, natura­lesa, cultura, ànimes...―, tot això, diposita-ho en l'esperança: en l'esperança de Crist. (Solc, 293)

Estàs intranquil. ―Mira: passi el que passi en la teva vida interior o en el món que et volta, no oblidis mai que la importància dels fets o de les persones és molt relativa. ―Calma: deixa que corri el temps; i després, veient de lluny i sense passió els esdeveniments i la gent, adquiriràs la perspectiva, posaràs cada cosa al seu lloc i amb la seva pròpia mesura. Si ho fas així seràs mes just i t'estalviaràs molts maldecaps. (Camí, 702)

L’alegria cristiana no és fisiològica: el seu fonament és sobrenatural, i està per damunt de la malaltia i de la contradicció. -Alegria no és gatzara de cascavells o de ball popular. La veritable alegria és una cosa més intima: una cosa que ens fa estar serens, plens a vessar de goig, tot i que de vegades el rostre continuï sever. (Forja, 520)

Si has caigut, aixeca't amb més espe­rança... Només l'amor propi no entén que l'error, quan es rectifica, ajuda a conèixer-se i a humiliar-se. (Solc, 724)

Tal vegada no hi ha res més tràgic en la vida dels homes que els enganys soferts per la corrupció o falsificació de l’esperança, presentada com una perspectiva que no té com a objecte l’Amor que sadolla sense sadollar. (Amics de Déu, 208)