“Sentiré la calor de la teva divinitat”

Quan es treballa, per Déu, cal tenir «complex de superioritat», t'he assenya­lat. Però, em preguntaves, això no es una mani­festació de supèrbia? - No! Es una conseqüència de la humilitat, d'una humilitat que em fa dir: Senyor, Tu ets el qui ets. Jo sóc la negació.

Tu tens totes les perfeccions: el poder, la fortalesa, l'amor, la glòria, la saviesa, l'imperi, la dignitat... Si jo m'uneixo a Tu, com un fill que es posa en els braços forts del seu pare o a la falda meravello­sa de la seva mare, sentiré la calor de la teva divinitat, sentiré les llums de la teva saviesa, senti­ré córrer per la meva sang la teva fortalesa. (Forja, 342)

Us recordo que si sou sincers, si us mostreu com sou, si us deïfiqueu, a base d’humilitat, no de supèrbia, vosaltres i jo estarem segurs en qualsevol ambient: podrem parlar sempre de victòries, i ens direm vencedors. Amb aquestes íntimes victòries de l’amor de Déu, que porten la serenitat, la felicitat de l’ànima, la comprensió.

La humilitat ens empenyerà a dur a terme grans empreses; però a condició que no perdem de vista la consciència de la nostra poquedat, amb un convenciment de la nostra pobra indigència que creixi de dia en dia. (Amics de Déu, 106)

Rebre missatges per correu electrònic

email