Opus Dei

Si el dimoni mut ―de qui ens parla l'Evangeli― es fica en l'ànima, ho llença tot a rodar. En canvi, si se'l foragita de seguida, tot surt bé, hom camina feliç, tot marxa. ―Propòsit ferm: «sinceritat salvatge» en la direcció espiritual, amb delicada educació..., i que aquesta sinceritat sigui immediata. (Forja, 127)

Camí segur d'humilitat és meditar com, fins i tot mancats de talent, de renom i de fortuna, podem ser instruments eficaços, si acu­dim a l'Esperit Sant per tal que ens dispensi els seus dons. Els Apòstols, tot i haver estat instruïts per Jesús durant tres anys, fugiren espaordits davant els enemics de Crist. No obstant això, després de Pentecosta, es deixaren assotar i empresonar i aca­baren donant la vida en testimoni de la seva fe. (Solc, 283)

Contra la vida neta, la puresa santa, s'alça una gran dificultat, a la qual tots estem exposats: el perill de l'aburgesament, en la vida espiritual o en la vida professional: el perill ―també per als qui són cridats per Déu al matrimoni― de sentir-se concos, egoistes, persones sense amor. ―Lluita radicalment contra aquest risc, sense concessions de cap mena. (Forja, 89)

Que n'és, de bonica, la santa puresa! Però no és santa ni agradable a Déu, si la separem de la caritat. La caritat és la llavor que creixerà i donarà fruits saborosíssims, ben regada amb la puresa. Sense caritat, la puresa és infecunda, i les seves aigües estèrils converteixen les ànimes en un fangar, un toll insà, d'on surten bafarades de supèrbia. (Camí, 119)

Ara sí que comprens com has fet patir Jesús, i t'omples de dolor: ¡que senzill que és demanar-li perdó, i plorar les teves traïcions passades! ¡No et caben al pit, les ànsies de reparar! Bé. Però no oblidis que l'esperit de penitència es troba principalment en el fet d'acomplir, costi el que costi, el deure de cada instant. (Via Crucis, 9a Estació, n. 5)

Continua endavant, amb alegria, amb esforç, encara que siguis tan poca cosa, no res! ―Amb Ell, ningú no t'aturarà en el món. Pen­sa, a més a més, que tot és bo per als qui estimen Déu: en aquesta terra es pot arreglar tot, llevat de la mort: i per a nosaltres la mort és Vida. (Forja, 1001)

Si som a prop de Crist i seguim les seves petjades, hem d'estimar de tot cor la pobresa, el despreniment dels béns terrenals, les privacions. (Forja, 997)

T'has consolat amb la idea que la vida és com gastar-se, és cremar-la en el ser­vei de Déu. ― Així, gastant-nos íntegrament per Ell, vindrà l'alliberament de la mort, que ens durà la possessió de la Vida. (Solc, 883)

Un secret. —Un secret, a crits: aquestes crisis mundials són crisis de sants. ― Déu vol un grapat d'homes «seus» en cada activitat humana. ― Després... pax Christi in regno Christi ― la pau de Crist en el regne de Crist. (Camí, 301)

Per tal que no l'imitis, copio d'una carta aquest exemple de covardia: «no cal dir-ho, li agraeixo força que es recordi de mi, perquè necessito moltes oracions. Però també li agrairia que, en suplicar al Senyor que em faci "apòstol", no s'esforcés a demanar-li que m'exigeixi l'entrega de la meva llibertat». (Solc, 11)