Com en una pel·lícula: «Cercadors de Déu»
Els mags van deixar enrere moltes coses per buscar el Rei dels jueus: llar, amics, les seves seguretats... Però el desig interior que els va portar a posar-se en marxa va acabar en un gest amb què manifestaven l’única cosa important de la seva vida: «es prostraren a terra i el van adorar» (Mt 2, 11).
Molt humans, molt divins (XVI): l’obediència, obertura del cor
Mantenir-nos oberts a la veu de Déu ens eixampla el cor; ens permet estar, com Jesús, en les coses del nostre Pare.
“Val la pena!” (V): En la seva puresa original, en la seva novetat radiant
El Senyor va prometre que l’Esperit Sant acompanyaria la seva Església perquè fos fidel, és a dir, atenta a transmetre el que havia rebut en un diàleg permanent amb cada època. Aquesta és també la manera en què l’Opus Dei camina al llarg de la història.
“Val la pena!” (IV): De generació en generació
Amb l’avenç dels anys i de les generacions, la família de l’Opus Dei està cridada a ser fidel al regal que Déu va fer al món el 2 d’octubre del 1928, un carisma «vell com l’Evangeli i, com l’Evangeli, també nou».
Molt humans, molt divins (XV): senzillesa, per veure clar el camí
Saber-nos mirats per Déu i viure en el present: dues actituds per fer créixer la senzillesa en la nostra vida.
Com en una pel·lícula: Confiar en la paraula que salva
Pere no oblidaria mai la seva primera trobada amb Jesús. Després d’una nit de fracàs, es fia de la seva invitació a llançar les xarxes i descobreix un oceà insospitat. Temps després, quan alguns deixebles es van allunyar del Mestre, tornaria a reafirmar la seva decisió de confiar en la seva paraula.
“Val la pena!” (III): Per fer del temps un aliat
Quan experimentem el pas del temps, ens adonem de la possibilitat de ser fidels i, per tant, cada vegada més feliços. Però part important d’aquest repte, avui dia, és buscar constantment Déu i formar la nostra afectivitat.
Com en una pel·lícula: «Viure de fe»
En la multiplicació dels pans i els peixos, Jesús convida els apòstols a no viure segons els seus càlculs humans, sinó confiant en el do diví.
“Val la pena!” (II): Beneït qui confia en el Senyor
La Sagrada Escriptura no ens dona una resposta teòrica sobre la fidelitat, sinó que ens indica qui és fidel.
“Val la pena!” (I): Una força que conquereix el temps
La fidelitat és la virtut que sorgeix enmig de les relacions entre persones —i per això també amb Déu— quan una confia en l’amor de l’altra.