Número d'articles: 377

Molt humans, molt divins (VIII): la batalla de la nostra formació

En aquest vuitè article ens aturem en algunes actituds i consells que ens disposen millor per ser llavor fèrtil en el nostre lloc al món.

Molt humans, molt divins (VII): el nostre treball, llevat de Déu

En aquest setè article descobrirem algunes virtuts del treball que s’amaguen en una imatge que va utilitzar Jesús: la d’aquella dona que fa pa per a moltes persones. El repte és transformar les nostres tasques diàries en amor per a les persones que ens envolten.

Molt humans, molt divins (VI): fins a posar-ho per obra

Parar-se a pensar, triar el camí, passar a l’acció. Tres moments essencials que donen forma a la prudència, la virtut necessària per fer el bé a l’únic lloc real: aquí i ara.

Un apòstol que frueix sempre

En un món ple d’activitat, sant Josepmaria ens proposa una “lògica” sorprenent: primer, oració i mortificació; només després, acció. Així podrem sintonitzar millor amb l’apostolat que vol Déu.

​Una revolució en la intimitat

Jesús perdona una dona pecadora que li ungeix els peus i la llança cap a la llibertat que sorgeix d’un cor net.

On s’oculta Déu

En la discreció i en el silenci dels sagraments Jesús ens espera perquè li obrim lliurement la nostra ànima.

Com en una pel·lícula: més enllà de la trama

Paràboles com la del fariseu i el publicà ens oferiran més d’una sorpresa si sabem bussejar en les paraules de Jesús.

Com en una pel·lícula: a casa de Zaqueu

Zaqueu s’hauria conformat amb poder veure Jesús. Però les seves expectatives van quedar superades quan el Mestre li va demanar allotjament. Hi ha més alegria que tenir el mateix Déu a casa teva?

Molt humans, molt divins (V): Per poder ser amics

Tota amistat genuïna suposa un esforç, tant per entrar en la vida dels altres com per deixar que aquests tinguin espai en nosaltres; en aquest cinquè article repassem algunes virtuts que ens ho faciliten.

Molt humans, molt divins (IV): ​Nosaltres, l’hàbitat de les virtuts

El nostre anhel de ser millors s’alimenta del clima en què vivim i, alhora, fructifica en les relacions amb els altres.