Opus Dei

Un nou article de la sèrie "Us he anomenat amics" sobre l'amistat i l'apostolat. Deixar-nos estimar pels altres és una manera d’obrir espai per a Déu en la nostra vida. Jesús ho va fer fins als seus últims moments a la terra.

En la confessió Déu vessa la seva misericòrdia perdonant els nostres pecats i ens dona la força per aixecar-nos i tornar a Ell.

En la seva exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, el Papa Francesc ens recorda la conveniència de l’acompanyament o la direcció espiritual per a la vida cristiana.

El “nou manament” que ens va confiar Jesús al final de la seva vida a la terra va descobrir una nova dimensió de l’amistat humana: es tracta d’un autèntic apostolat.

Déu sempre ha buscat activament l’amistat amb els homes, ens ha ofert viure en comunió amb Ell. Ni la debilitat humana ni la pols del camí no l’han fet canviar d’opinió. Deixar-nos abraçar per aquest Amor incondicional ens omple de llum i de força per oferir-lo als altres. Encetem una nova sèrie sobre l'amistat, la relació dels homes amb Déu.

Les paraules que sant Josepmaria feia servir en iniciar o acabar la seva oració també ens poden servir de guia per a la nostra.

Déu parla en veu baixa, però constantment; en la Sagrada Escriptura —especialment en els Evangelis— i també a través del nostre interior.

El llenguatge de l’oració és misteriós: no el podem controlar, però, a poc a poc, experimentem que canvia el nostre cor.

Sant Josepmaria ens va ensenyar a tenir cura de les coses petites, perquè comprenia la capacitat de l’home d’agradar Déu amb detalls petits, gairebé minúsculs, fets per amor.

Aquest article explica el culte que els catòlics ofereixen a la Mare de Déu, d'arrels molt antigues a l'Església i molt viu en l'actualitat. També narra com es viu la devoció a la Mare de Déu a l'Opus Dei.