Molt bon Nadal a tots!

Són molt pocs dies els que falten. Precisament el dia 24 comença l'any jubilar que el Papa dedica especialment a una cosa tan important per a tothom, com és l'esperança.

«L’esperança no pot defraudar». Amb aquestes paraules de sant Pau, comença el document amb què el Papa ha convocat aquest any jubilar: «L’esperança no pot defraudar».

¿Però quina esperança és aquesta? Moltes esperances, lògicament, en aquest món són bones, però després no es compleixen. Però la que no defrauda, ho sabem bé, és l'esperança —com diu sant Pau a l'epístola als Colossencs—, esperança d'allò que us és reservat en el cel (cf. Col 1, 5)

Tanmateix, no és una esperança al cel com una cosa llunyana, sinó el cel que és «el Déu amb nosaltres», és la força de Déu, l'amor de Déu. Aquesta és la seguretat de la nostra esperança. Una esperança que efectivament no defrauda. Podem nosaltres defraudar Déu, però Déu no ens defrauda mai a nosaltres.

Veiem ara, aquests dies pròxims a Nadal, Déu que es fa un infant per nosaltres, que se'ns lliura; que transforma—d'alguna manera també per a la nostra vida— el fred, la foscor, la pobresa de Betlem en la gran riquesa de l'amor de Déu per nosaltres, del lliurament que Ell mateix fa de si, cap a nosaltres, a cadascú, a cadascuna de nosaltres.

Per això Nadal és sempre un motiu de joia, de festa. I alhora pensant en aquesta esperança que el Senyor posa en nosaltres, veiem que a tantes persones els falta. Per això també ens mou a l'afany apostòlic. No pas perquè siguem millors, sinó perquè hem rebut, amb la gràcia de Déu, la fe, l'esperança, també per transmetre-les.

De manera que, veient el món com està —amb tantes dificultats, guerres, pobreses, dissensions—, però alhora, amb tanta gent bona, com moltes vegades ho considerem— podem tots!, col·laborar a fer que aquesta bondat floreixi més, mirant especialment l'infant nounat, la Verge Maria, Sant Josep. Aquest lliurament de Déu tan sorprenent, que és per a cadascun de nosaltres.

Però necessitem la fe. La fe en el Senyor, la seguretat en el seu amor. Ara em ve a la memòria aquesta pregària que sant Josepmaria repetia molt, i ens ensenyava a repetir dirigint-se al Senyor: «augmenta'ns la fe, l'esperança i la caritat» —l'amor—.

Perquè necessitem el do de Déu per tenir esperança; i per poder donar-la també als altres, unit a l'afecte, al lliurament, al servei, que és allò que ens fa feliços. Ho sabem molt bé, ho deia sant Josepmaria: «El que cal per aconseguir la felicitat, no és una vida còmoda, sinó un cor enamorat» (cfr. Solc, 795). Un enamorament que és donar-se, que és entrega. No és egoisme, sinó tot al contrari.

És també Nadal —contemplant el misteri d'aquest Déu que se'ns dona d'aquesta manera tan total— una ocasió perquè renovem el nostre desig de servei, de lliurament, que és allò que ens fa feliços, allò que ens fa alegres i eficaços.

Jo prego per tots vosaltres, per totes vosaltres. Us demano, lògicament, que pregueu per les meves intencions, per tots els treballs que s'estan fent, també ara pels estatuts de l'Obra, per tantes intencions apostòliques a tot el món, i sobretot preguem molt, sempre, pel Papa: per les seves intencions, per tota l'Església.

Molt bon Nadal de nou. Confio molt en la pregària de tots vosaltres també per mi i per les meves intencions, que Déu us beneeixi.