Molt bon Nadal a totes i tots. Com cada any, em fa molta alegria de poder-me adreçar així, de viva veu.

Realment, són tants els motius pels quals podem donar gràcies a Déu, pregar, demanar. Ara ens ve al cap, sens dubte, com cada Nadal, aquest clam dels àngels: “Glòria a Déu al cel i a la terra, pau”.

Una pau que veiem tan absent a molts llocs, i se'ns en va el pensament, lògicament, a Terra Santa, a Rússia i a Ucraïna i a molts altres indrets on hi ha molts conflictes de tota mena. I això és una cosa que hem de veure com a molt nostra, perquè és molt de Déu. Perquè tot està sota la protecció de Déu, però [Déu] dona la llibertat humana, la llibertat humana... Està també a les nostres mans, amb la nostra llibertat, cooperar al bé, cooperar a la pau. Amb la pregària, en primer lloc, perquè podem arribar a tot arreu amb la pregària.

I ens hem d'unir molt a la pregària del Papa, de tota l'Església, per la pau al món, molt especialment per Nadal.

En aquest temps que tan propici per pensar la pau, per viure la pau, per intentar transmetre la pau molt principalment en l'ambient en què ens movem, a les famílies, a les feines, cadascú al seu lloc... que siguem realment persones de pau. Que és el característic dels fills de Déu, com diu la benaurança: “Benaurats els pacífics -que són els qui donen la pau-, perquè ells seran anomenats fills de Déu”.

I bé, davant aquesta realitat de dificultats, de guerres, també hem de pensar on és la font de la pau. Si anem a l'epístola als Efesis, de seguida trobem aquesta frase de sant Pau: “Ell és la nostra pau”: Crist! Parla de Crist. “Ell és la nostra pau”. Vet aquí...

Hem de ser transmissors... transmissors del Senyor. Hem de ser presència -malgrat les nostres limitacions, els nostres defectes- presència de l'amor de Déu manifestat, principalment, eminentment, en Jesucrist, que veiem ara, per Nadal, fet un nen. Un Nen nounat i a més en pobresa. Com tanta pobresa que hi ha al món també. Una pobresa que podem fer molt nostra també, pel que fa a generositat, a despreniment, a prescindir del que és superflu. Cadascú en les seves circumstàncies. Per també, en la mesura del possible, ajudar els altres.

Això dona alegria, tots tenim experiència. Ho deia sant Josepmaria moltes vegades: dona joia el lliurament als altres, és font d'alegria. I, a l'inrevés, l'egoisme és font de tristesa sempre.

També recordo ara unes paraules de sant Josepmaria que deien –no són potser literals, però la idea sí que és precisa–, deien que “per ser feliç no cal una vida còmoda, sinó un cor enamorat”. I ací tenim la font de l'amor: Jesucrist. I és allà on hem de cercar la pau. I on serà -en el fons- la pau al món, que es trobarà en la mesura que es troba Jesucrist.

Això ho podem meditar amb paraules d'un salm, el salm número 2: “El Senyor ens ha donat el món per heretat”. Tot és nostre, perquè és seu. Tot és nostre perquè ens interessem, perquè procurem ajudar, perquè ens sentim, a les alegries i a les penes, com a molt nostre, per evitar els egoismes, els tancaments en nosaltres mateixos.

I això ho hem de demanar al Senyor, perquè les nostres forces no són suficients. Això també ens ha de donar serenitat i alegria, en experimentar les nostres limitacions, perquè no plantegem tantes coses estupendes pensant en les nostres forces, en les nostres idees... sinó fonamentant-nos sobretot en la gràcia de Déu, en la força de Déu, que és on hem de buscar l'alegria i la seguretat a Nadal i sempre.

Moltes felicitats per a aquest Nadal, i que sapiguem transmetre'l amb l'alegria responsable de la pregària pel món sencer.