Amb el títol de “Ètica, dret i ciència: responsabilitat i futur", el 22 de març se celebrà a Barcelona la VI Jornada de Bioètica, organitzada per la Fundació Pineda al Col·legi Major Universitari Bonaigua, obra corporativa promoguda per l’Opus Dei.
L’obertura de la jornada va córrer a càrrec de Natalia López Moratalla, Catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular, i Professora de la Universitat de Navarra. López Moratalla, autora d’un centenar de publicacions en la seva especialitat, va posar de relleu la seva experiència en els avenços de la teràpia cel·lular, gràcies a la utilització de cèl·lules troncals adultes: “Avui sabem —va dir— que les cèl·lules mare de l’adult poden cobrir, amb estratègies adequades, la regeneració cel·lular dels diferents teixits. Alguns èxits són ja patents. La realitat és que les cèl·lules mare d’adult es mostren molt més avantatjoses i no tenen els riscos de rebuig i de produir tumors que presenten les cèl·lules embrionàries quan es trasplanten”.
López Moratalla es referí a la possible experimentació amb embrions congelats a través de la Fivet, i puntualitzà que “no és una bona medicina destruir una vida incipient i després intentar controlar tot el potencial que contenen les seves cèl·lules. El fet que aquells éssers humans de pocs dies siguin “sobrers” —va dir— és ja una injustícia que no justifica una injustícia més. Jo no m’oposo a les investigacions amb cèl·lules embrionàries; sí m’hi oposo a obtenir-les quan això suposa mutilar o destruir persones”.
Amb termes similars s’expressà també el degà de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya, Miquel Àngel Serra, que participà en una taula rodona, moderada per la periodista Pilar Cambra, redactora en cap d’”Expansión”, amb el ginecòleg Josep Ramon Méndez; el filòsof Santiago Fernández Burillo i Assumpció Esteve, Titular de Dret Civil de la Universitat de Barcelona.
Altrament, José Miguel Serrano, Titular de Filosofia del Dret de la Universitat Complutense de Madrid, es referí a l’existència d’una bioètica de consens, complaent amb interessos partidistes, que substitueix fins i tot la lògica mèdica per raons purament investigadores, i apel·là a la responsabilitat dels polítics en l’ordenació legal de l’experimentació i la defensa del dret de l’embrió a no ser utilitzat com a simple material biològic.