En l'acte hi van participar cinc testimonis presencials de les diferents tertúlies amb sant Josepmaria que van tenir lloc a Catalunya la darrera setmana del mes de novembre de 1972, a l'escola esportiva Brafa i a la casa de recessos Castelldaura.
El primer testimoni va ser el de Josep Maria Pujol, empresari del ram del motor, supernumerari de l'Opus Dei, i que en una de les tertúlies es va presentar a sant Josepmaria com a "fabricant de cargols". Josep Maria en aquella tertúlia va preguntar-li com ho podia fer per contrarestar l'onada de pornografia que els envoltava. Sant Josepmaria li va contestar que busqués amics que el secundessin en aquesta tasca, però que per damunt de tot, li digué amb humor, que no deixés de fabricar cargols perquè hi havia molta gent que els havia perdut.
El segon testimoni el va aportar la Carmita Guix, professora i supernumerària de l'Opus Dei. El dia de la tertúlia a Brafa de l'any 1972 era una noia jove, soltera i encara no havia descobert la vocació a l'Obra. Va explicar com li va demanar a sant Josepmaria què havia de fer per tenir un bon nuviatge. Sant Josepmaria li va contestar que parlés amb el seu promès i que posessin les bases per fundar un matrimoni cristià, i que ell demanaria al Senyor que fos així i que tinguessin molts fills. Doncs així va ser, es van casar i tenen sis fills.
La Tessy Pascual, va participar en una tertúlia a Brafa. Aleshores era una jove mare de família, supernumerària, professora en una escola familiar agrària, amb quatre fills. En el seu testimoni, va contar com sant Josepmaria la va animar a continuar la gran tasca que feia des de l'EFA on donava classes. També va contar que els seus pares no entenien que deixessin de viure a la ciutat on estaven per anar a un poble sense tantes oportunitats; i com va aconseguir que els pares també anessin a la tertúlia i en van sortir molt contents.
El quart testimoni va ser el de la Maria Vilar, filla d'una família nombrosa i germana d'una nena amb discapacitat. Va narrar que en una de les tertúlies de sant Josepmaria a Catalunya, el seu pare va dir a sant Josepmaria que ella li volia dir alguna cosa i aleshores li van apropar el micròfon. Amb dificultat, li va dir que havia anat a Lourdes i que resaria per ell. Si l'any 1972 va ser emotiu el moment, el passat dissabte ho va tornar a ser, tant en rememorar les imatges com amb el testimoni cinquanta anys després. Sant Josepmaria, en aquella trobada familiar, com li agradava anomenar les tertúlies, va dir a la nena que l'endemà oferiria la missa per ella. I, als assistents, els va dir que allò que li passava a aquella nena no era una creu sinó una gràcia de Déu.
El darrer testimoni va anar a càrrec de Leopoldo Abadía, enginyer i antic professor d'economia qui va ser present a una tertúlia a Castelldaura amb matrimonis de grups promotors de centres dedicats a tasques formatives i socials.
Un cop acabada la sessió i abans de compartir tots els assistents un petit aperitiu, es va obsequiar els testimonis i al matrimoni presentador amb una reproducció de la Rosa de Rialb, aquella rosa de fusta que sant Josepmaria va trobar entre les runes de l'església de Pallerols la matinada del dia 22 de novembre de 1937 mentre fugien cap a Andorra cercant un camí de llibertat.
Missa en sufragi dels cooperadors difunts
Abans de l'acte amb els testimonis se celebrà una missa a l'oratori de l'IESE que presidí mossèn Ignasi Pujol.
A l'homilia mossèn Ignasi va recordar que "diàriament els cooperadors resen per l'Opus Dei i nosaltres ho fem, en justa correspondència, pels cooperadors, i li diem a Déu que quan ell ho cregui oportú recompensi a tots aquests benefactors amb la glòria eterna. Per això, celebrem aquesta eucaristia demanant pel sufragi de les ànimes de tots els que ens han precedit. És la millor manera d'agrair per tot allò que han fet per nosaltres. I desitgem que es compleixi en ells allò que acabem de llegir en el llibre de la Saviesa: Déu els ha posat a prova i els ha trobat dignes d’Ell".
I continuà dient: "En una carta que ens va escriure fa uns mesos l'actual Prelat, Mons. Fernando Ocáriz sobre les diferents maneres de fer realitat la vocació única a l'Opus Dei, recull unes paraules de sant Josepmaria on diu que totes les tasques apostòliques i els instruments per posar-les en marxa són onus et honor, càrrega i honor, per a tots, numeraris, agregats, supernumeraris i, inclou el Pare, també els cooperadors".
Va acabar l'homilia demanant al Senyor, per mediació de la Mare de Déu i mare nostra, que ens concedeixi, a tots nosaltres, el do de complir amb fidelitat la vocació rebuda i que premiï els nostres germans difunts amb la contemplació eterna del seu rostre.
Cooperadors de l'Opus Dei
Els cooperadors de l'Opus Dei són persones d'arreu del món, de diferents races i religions, que dediquen temps, oracions i almoines a promoure i col·laborar en iniciatives socials i formatives amb fidels de la Prelatura, sense haver rebut la vocació a l'Obra.
En general, són parents, amics, companys de treball, etc., dels fidels de la Prelatura, o bé persones que reben algun benefici espiritual de l'apostolat de l'Opus Dei, o que s'adonen de la gran tasca de promoció humana i social que es realitza a través de les diverses tasques apostòliques de l'Obra.
Més informació: Web Associació de Cooperadors de l'Opus Dei a Catalunya