Fotògraf de mirada atenta i humor fàcil, Natale Sandoli va arribar a Tenerife fa gairebé quaranta anys amb la seva dona i les ganes de construir alguna cosa des de zero. Veneçolà de naixement, amb sang italiana i arrels caribenyes, fa dècades que retrata detalls, els gestos més petits que d'altres no veuen, en casaments, batejos, comunions i la vida familiar. El seu pare apostava per la formació acadèmica, però ell tenia clar que la seva passió era l'art. La universitat el va convèncer de poc, tot i que sí que li va deixar una cosa per sempre: va conèixer-hi la qui seria la seva esposa.

La fe va arribar més tard i per un camí inesperat. No era practicant —ho diu sense embuts—: la missa l'avorria i buscava qualsevol excusa per no anar-hi. A través d'un amic va conèixer l'Opus Dei i va reprendre la vida cristiana. Un dia li van deixar el llibre Forja i el que va trobar en aquelles pàgines el va deixar sense paraules: «Semblava que ho estigués escrivint per a mi. Jo pensava: com pot saber això de mi sant Josepmaria, si estem parlant d'un llibre escrit fa gairebé 100 anys?».

Temps després va demanar l'admissió com a supernumerari de l'Opus Dei. Des d'aleshores posa més empeny a ser millor marit, millor pare, amic, i a santificar la seva feina de fotògraf. Aquesta vocació la viu també a l'estudi: una alarma d'Alexa li recorda resar l'Àngelus a les 12 h, i quan coincideix amb una sessió el resa davant dels clients. «Hi ha pares que m'acompanyen, n'hi ha d'altres que no. Però no importa. La llavor hi és».

Reconeix que lluita amb la vanitat, però s'hi enfronta amb la mateixa franquesa que el caracteritza. La seva única greuja —en realitat en són dues— és no haver descobert l'oració abans, i que hi hagi tanta gent que encara no conegui sant Josepmaria. «Sento sant Josepmaria com un tutor al meu costat. I lamento que hi hagi tanta gent que s'ho estigui perdent. És un goig».

Més històries personals aquí.