Altres textos
• Vida de Maria (XX): Reina i Senyora de l'univers
• «Em diran benaurada»: Santa Maria en l’any litúrgic
Àudio
Cinquè misteri de glòria. Coronació de la Verge (Sant Rosari)
Textos de sant Josepmaria sobre Santa Maria Reina
Tota tu ets bonica i en tu no hi ha taca. —Ets hort tancat, germana meva, Esposa, hort tancat, font segellada. —Veni: coronaberis. —Vine: seràs coronada (Ct 4, 7, 12 i 18).
Si tu i jo haguéssim tingut poder, també l’hauríem feta Reina i Senyora de tota la creació.
Un gran senyal aparegué en el cel: una dona amb corona de dotze estrelles damunt el seu cap. —Vestit de sol. —La lluna als seus peus (Ap 12, 1). Maria, Verge sense màcula, reparà la caiguda d’Eva: i ha trepitjat, amb la planta immaculada del seu peu, el cap del dragó infernal. Filla de Déu, Mare de Déu, Esposa de Déu.
El Pare, el Fill i l’Esperit Sant la coronen com a Emperadriu que és de l’Univers.
I li reten homenatge de vassalls els Àngels…, i els patriarques i els profetes i els Apòstols…, i els màrtirs i els confessors i les verges i tots els sants…, i tots els pecadors, i tu i jo.
Sant Rosari, Cinquè misteri de glòria
* * *
És just que el Pare i el Fill i l'Esperit Sant coronin la Mare de Déu com a Reina i Senyora de tota la creació.
—Aprofita't d'aquest poder! i, amb gosadia filial, uneix-te a aquesta festa del Cel. Jo, a la Mare de Déu i Mare meva, la corono amb les meves misèries purificades, perquè no tinc pedres precioses ni virtuts.
—Anima't-hi!
* * *
La Maternitat divina de Maria és l’arrel de totes les perfeccions i privilegis que l’adornen. Per aquest títol, fou concebuda immaculada i és plena de gràcia, és sempre verge, pujà en cos i ànima al Cel, ha estat coronada com a Reina de la creació entera, per damunt dels àngels i dels sants. Més que Ella, només Déu. La Verge Santíssima, pel fet d’ésser Mare de Déu, posseeix una dignitat en certa manera infinita, del bé infinit que és Déu (St. Tomàs d’Aquino, Summa Theologiae, I, q. 25, a. 6). No hi ha perill d’exagerar. Mai no aprofundirem prou en aquest misteri inefable; mai no podrem agrair prou a la Nostra Mare aquesta familiaritat que ens ha donat amb la Trinitat Beatíssima.
Érem pecadors i enemics de Déu. La Redempció no solament ens deslliura del pecat i ens reconcilia amb el Senyor: ens converteix en fills, ens lliura una Mare, la mateixa que engendra el Verb, segons la Humanitat. Pot demanar-se un doll d’amor més gran? Déu es delia per redimir-nos, disposava de moltes maneres d’executar la seva Voluntat Santíssima, segons la seva infinita saviesa. En va triar una, que dissipa els possibles dubtes sobre la nostra salvació i glorificació. Com que el primer Adam no nasqué d’home ni de dona, sinó que fou plasmat a la terra, també així l’últim Adam, que havia de guarir la ferida del primer, prengué un cos plasmat en el si de Verge, perquè fos, quant a la carn, igual a la carn dels qui van pecar (St. Basili, Commentarius in Isaiam, 7, 201 [PG 30, 466]).
* * *
Omple’t de seguretat: nosaltres tenim per Mare la Mare de Déu, la Santíssima Verge Maria, Reina del Cel i del Món.
* * *
Senyora, Mare de Déu i Mare meva, ni per pensament vull que deixis de ser la Mestressa i Emperadriu de totes les coses creades.
* * *
Santa Maria és —així la invoca l'Església— la Reina de la pau. Per això, quan s'esvalota la teva ànima, l'ambient familiar o el professional, la convivència a la societat o entre els pobles, aclama-la sense parar amb aquest títol: Regina pacis, ora pro nobis! —Reina de la pau, pregueu per nosaltres! ¿Ho has provat, si més no, quan perds la tranquil·litat?… —Et sorprendràs de la seva immediata eficàcia.
* * *
Quan et vegis amb el cor eixut, sense saber què dir, recorre amb confiança a la Mare de Déu. Digues-li: Mare meva Immaculada, intercedeix per mi.
Si la invoques amb fe, Ella et farà tastar —enmig d'aquesta sequedat— la proximitat de Déu.
* * *
El Sant Evangeli, breument, ens facilita el camí per entendre l’exemple de la Nostra Mare. Maria retenia totes aquestes coses i les ponderava en el seu cor (Lc II, 19). Procurem nosaltres imitar-la, tractant amb el Senyor, en un diàleg enamorat, de tot el que ens passa, fins i tot dels esdeveniments més petits. No oblidem que hem de sospesar-los, avaluar-los, veure’ls amb ulls de fe, per tal de descobrir la Voluntat de Déu.
Si la nostra fe és dèbil, acudim a Maria. Ens conta sant Joan que pel miracle de les noces de Canà, que Crist va fer atenent el prec de la seva Mare, els seus deixebles cregueren en Ell (Ioh II, 11). La Nostra Mare intercedeix sempre davant el Fill perquè ens atengui i se’ns mostri, de tal manera que puguem confessar: Vós sou el Fill de Déu.
* * *
Sant Joan conserva en el seu Evangeli una frase meravellosa de la Mare de Déu, en una escena que ja hem considerat abans: la de les noces de Canà. Ens conta l’evangelista que, adreçant-se als servents, Maria els digué: Feu tot allò que Ell us digui. D’això es tracta; de dur les ànimes a situar-se davant Jesús i demanar-hi: Domine, quid me vis facere? Senyor, què voleu que faci?
L’apostolat cristià —i em refereixo ara en concret al d’un cristià corrent, al de l'home o la dona que viu com una persona de tantes entre els seus iguals— és una gran catequesi, en la qual per mitjà del tracte personal, d'una amistat lleial i autèntica, es desperta en els altres la fam de Déu per ajudar-los a descobrir horitzons nous: amb naturalitat, amb senzillesa he dit, amb l’exemple d’una fe ben viscuda, amb la paraula amable però plena de la força de la veritat divina.
Sigueu audaços. Compteu amb l'ajuda de María Regina apostolorum. Que Nostra Senyora, sense deixar de captenir-se com una Mare, sap col·locar els seus fills davant llurs responsabilitats precises. Maria, a aquells qui s’hi acosten i en contemplen la vida, els fa sempre el favor immens de portar-los a la Creu, de posar-los cara a cara davant l’exemple del Fill de Déu. I en aquest enfrontament, on es decideix la vida cristiana, Maria intercedeix perquè la nostra conducta culmini amb una reconciliació del germà petit —tu i jo— amb el Fill primogènit del Pare.
Moltes conversions, moltes decisions de donació pròpia al servei de Déu han estat precedides d’una trobada amb Maria. Nostra Senyora ha fomentat els desigs de recerca, ha activat maternalment les inquietuds de l’ànima, ha fet aspirar a un canvi, a una vida nova. I així el feu tot allò que Ell us digui s’ha convertit en realitats d’un amorós lliurament, en una vocació cristiana que il·lumina des de llavors tota la nostra vida personal.
Aquesta estona de conversa davant el Senyor, en la qual hem meditat sobre la devoció i l’afecte envers la Mare seva i nostra, doncs, pot acabar revifant la nostra fe. Hem començat el mes de maig. El Senyor vol de nosaltres que no desaprofitem aquesta ocasió de créixer en el seu Amor a través del tracte amb la seva Mare. Que cada dia sapiguem tenir amb Ella aquests detalls de fills —coses petites, atencions delicades—, que esdevenen grans realitats de santedat personal i d’apostolat, és a dir, d'una fal·lera constant per contribuir a la salvació que Crist ha vingut a dur al món.
Sancta Maria, spes nostra, ancilla Domini, sedes sapientiae, ora pro nobis! Santa Maria, esperança postra, esclava del Senyor, seu de la Saviesa, pregueu per nosaltres!