Reptes de la Bioètica a l’acció pastoral

Més de 160 capellans de tot Catalunya participen en les 39 Jornades Pastorals de Castelldaura, en les que han intervingut, entre d’altres, Mons. Francesc Xavier Ciuraneta, Bisbe de Lleida, i Mons. Ignasi Carrasco de Paula, consultor del Vaticà.

El Dr. Joan Costa, professor de Teologia Moral, va afirmar durant la inauguració que l’objectiu de les Jornades era poder “intercanviar idees que permetin donar una millor resposta pastoral als interrogants ètics que es plantegen les persones, davant les possibilitats tècniques de la investigació científica i mèdica”.

Mons. Ignasi Carrasco de Paula, director de l’Institut de Bioètica de la Universitat de Sacro Cuore de Roma i consultor del Pontifici Consell de la Pastoral Sanitària i del Pontifici Consell de la Família, va parlar de la dimensió pastoral de la Bioètica. Mons. Carrasco va demanar “reconstruir la comunitat de teòlegs, per tal de poder establir una base on els estudis sobre bioètica es puguin confrontar. Tots tenim molts punts en comú, però de vegades cedim a la tendència de tancar-nos en els nostres plantejaments. No ens hem de barallar pel fet que no ens acceptin. Potser és que no ens entenen perquè no hem fet l’esforç d’explicar-nos millor. Hem de saber presentar el que es fa com quelcom que suma, no que resta”.

Mons. Carrasco va afegir que “el Magisteri ha donat uns criteris sobre les matèries relacionades amb la bioètica. Les més importants estan incorporades a l’Evangelium vitae, que assenyala alguns absoluts morals: no es pot matar directament l’innocent, ni admetre l’avortament o l’eutanàsia. Però no són qüestions senzilles ni d’explicar ni d’entendre. Una de les dificultats és l’individualisme. Dels grans assoliments de la modernitat: llibertat, igualtat i fraternitat, n´ha quedat la formulació de John Locke, de llibertat, igualtat i autonomia, en el sentit d’individualisme, i això dificulta, sobretot, el poder-se entendre i compartir uns valors determinats”.

Investigació amb cèl·lules mare

Per la seva banda, el Dr. Justo Aznar, cap del Departament de Biopatologia Clínica de l’Hospital Universitari La Fe de València, va tractar el tema de la clonació, les cèl·lules mare i la medicina reparadora. En la seva intervenció va afirmar que “les cèl·lules mare adultes són molt més adequades per a la investigació que no pas les embrionàries”. Va afegir que “la major part de les experiències clíniques positives s’han dut a terme amb cèl·lules mare adultes. A més –va remarcar– l’ús de les embrionàries comporta la destrucció de l’embrió, per la qual cosa no és èticament admissible”.

També va participar en les Jornades la Dra. Natalia López Moratalla, catedràtica de Bioquímica de la Universitat de Navarra. Va recordar que “la dimensió corporal és un element constitutiu de la persona humana” i que per això “no es pot reduir la persona només a la biologia, ni considerar el cos com quelcom que es posseeix i que per tant es pot manipular a voluntat”. Va afegir també que “avui dia tothom reconeix que hi ha vida humana des del primer moment, però cal reconèixer també el caràcter de persona a aquesta vida humana incipient, des del mateix moment de la seva concepció”.

La dignitat de la persona humana

El Dr. Miquel Àngel Serra, degà de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya, va insistir en el concepte de “dignitat” al parlar de la vida humana com a fonament de la Bioètica. Va afirmar que “la biologia permet un ampli coneixement de l’ésser humà, però no exhaureix la totalitat del que és ser persona”. Per això “cal incorporar l’antropologia personalista en l’estudi del que és la dignitat de la persona humana, i acceptar que aquesta dignitat comença en el mateix instant de la concepció”.

En la taula rodona sobre la realitat de l’avortament avui dia, el Dr. Joan Vidal-Bota, president de l’Associació Catalana d’Estudis Bioètics, va recordar que “un dels factors importants que duen les dones a avortar és la forta pressió de l’entorn, tant dels pares i familiars, com dels professionals sanitaris o de la societat”. La Dra. Dolors Voltas, presidenta de la Federació Espanyola d’Associacions Pro Vida, va parlat de l’acolliment de la dona amb problemes, indicant que “davant una dona embarassada que té dificultats, cal escoltar molt, amb bona cara, traient importància a les dificultats que pugui tenir perquè des del primer moment l’hem d’ajudar a resoldre els seus problemes d’allotjament, alimentació, amistat continuada...”. Finalment, el Dr. Eduard Bataller, ginecòleg de l’Hospital Taulí (Sabadell), va comentar que actualment, “per desgràcia, la comoditat, les pressions, el no acceptar el mínim risc o la ignorància científica, han pogut ser les causes de la decisió d’avortar”.

A la taula rodona sobre les qüestions bioètiques entorn del malalt en situació terminal, es va recordar la necessitat d’aprofundir en el tema de la sedació i les cures paliatives, i es va insistir en l’atenció afectiva dels malalts, per part de les famílies i els cuidadors.

En la cloenda, Mons. Francesc Xavier Ciuraneta, Bisbe de Lleida i responsable del Secretariat interdiocesà de Pastoral de la Salut de la Conferència Episcopal Tarraconense, va subratllar les reflexions del Sant Pare sobre el valor de les limitacions personals, en una societat que tendeix a no tenir-les presents.

Les Jornades Pastorals de Castelldaura es venen realitzant des de fa 39 anys i les organitza el Centre Sacerdotal Montalegre. Durant aquest temps s’han tractat temes tan diversos com la comunicació pública de l’Església, la responsabilitat dels cristians en l’anunci de l’Evangeli, o les actuals, sobre els reptes de la Bioètica a l’acció pastoral.

    27 de gener de 2004