Vol dir que la Santa Seu és qui té la competència per erigir prelatures personals (mitjançant una constitució apostòlica) i, alhora, establir i promulgar els estatuts de la prelatura erigida (c. 295, Codi de Dret Canònic).

A diferència d'altres ens, en el cas de les prelatures personals, els estatuts són establerts i promulgats en virtut de la potestat legislativa (és a dir, el poder que l'Església té per donar normes del màxim nivell), com indica el Codi de Dret Canònic de l'Església llatina (c. 94, § 3). En aquest cas, els estatuts es consideren pròpiament lleis i en la seva elaboració intervé necessàriament l'autoritat que els promulga (la Santa Seu).

Tant la redacció, com la modificació i la introducció de nous preceptes es reserva a la Santa Seu, encara que sigui a proposta de la Prelatura de l'Opus Dei.