El Codi de Dret Canònic preveu que la Santa Seu, en el mateix moment de la creació d'una prelatura personal, doni els estatuts, que són les normes que defineixen l'àmbit de la prelatura, la peculiar missió pastoral que en justifica l'existència i les determinacions de la forma de govern. Són, per tant, juntament amb el document pontifici que l'estableix, les normes constitucionals de l'ens. En el cas dels Estatuts de la Prelatura de l'Opus Dei, a més de definir-ne la missió (la promoció de la santedat al mig del món) i declarar-ne el caràcter universal, es recull la descripció del carisma —“el do de l'Esperit rebut per sant Josepmaria Escrivà de Balaguer” de què parla el Papa Francesc— i els mitjans amb què els fidels de l'Opus Dei han de viure la seva missió. Als Estatuts es descriu l'organització del govern de la Prelatura. A més de la previsió d'uns vicaris i consells que ajuden directament el prelat, els Estatuts reglamenten que l'exercici del govern s'ha de dur a terme seguint dues pautes, volgudes explícitament per sant Josepmaria: la col·legialitat en la presa de decisions i una important participació dels laics (homes i dones).