Preguntes i respostes sobre el procés d'adequació dels Estatuts de l'Opus Dei
- Per què la Santa Seu ha sol·licitat una adequació dels Estatuts?
- Qui és competent per modificar els Estatuts de l’Opus Dei?
- Quin va ser el paper del Congrés general ordinari que va tenir lloc a finals d'abril del 2025 respecte als Estatuts?
- Quin procés s'ha seguit per a l'adequació dels Estatuts i quins serien els passos següents?
- Es donarà alguna informació sobre els Estatuts pròximament?
- Quina importància té l’aspecte jurídic en la vitalitat de la institució?
- Alguns observadors van interpretar la nova normativa sobre les prelatures personals en clau de reducció d’influència. Què hi ha de cert?
- En les darreres setmanes han circulat alguns rumors sobre un suposat ultimàtum i una carta del Papa Lleó XIV. Què hi ha de cert?
- Com poden afectar les eventuals modificacions dels Estatuts als membres de l'Obra en la seva vida quotidiana?
- Altres preguntes i respostes
Per què la Santa Seu ha sol·licitat una adequació dels Estatuts?
La revisió dels Estatuts de l'Opus Dei s'emmarca dins una reforma més àmplia a la cúria vaticana. El 2022, el Papa Francesc va promulgar la constitució apostòlica Praedicate Evangelium, que va reformar la Cúria Romana i va subratllar el seu servei missioner. Dins aquesta reforma es va reorganitzar el paper d'alguns dicasteris; entre altres canvis, el Dicasteri per al Clergat va assumir la competència de les prelatures personals. Uns mesos després, el Papa Francesc va promulgar el motu proprio Ad charisma tuendum i el 2023 un altre motu proprio “Sobre la modificació dels cànons 295-296 relatius a les prelatures personals”. Aquests dos motu proprios implicaven adequar els Estatuts a les seves disposicions. A Ad charisma tuendum es determina que “els Estatuts propis de la Prelatura de l'Opus Dei seran convenientment adaptats, a proposta de la mateixa Prelatura, per a la seva aprovació pels òrgans competents de la Seu Apostòlica”.
Qui és competent per modificar els Estatuts de l’Opus Dei?
Competeix a la Santa Seu tant la modificació dels Estatuts com la introducció de nous preceptes que es puguin fer a petició del Congrés general de l'Opus Dei (cf. Estatuts, n. 181). Quan la iniciativa és de la Prelatura, per garantir la certesa jurídica de la necessitat d'aquests canvis, els Estatuts actuals preveuen que es proposin i es ratifiquin en el curs de tres Congressos Generals (n. 181, § 3). A l'escenari actual, en ser la Santa Seu qui ha sol·licitat la proposta de modificacions, no s'aplica el procediment ni els terminis establerts al núm. 181, § 3.
Quin va ser el paper del Congrés general ordinari que va tenir lloc a finals d'abril del 2025 respecte als Estatuts?
A suggeriment del Dicasteri, es presentaria la proposta dels Estatuts als congressistes, com va informar el Prelat. Tot i això, la situació de seu vacant va fer que el Congrés general —que s'havia convocat amb vuit mesos d'antelació— quedés reduït a la renovació dels càrrecs corresponents, com va explicar el Prelat en el seu missatge del 21 d'abril.
Respecte als Estatuts, els congressistes van donar el seu pare positiu perquè el Prelat —amb els seus nous consells— enviés al Papa, a través del Dicasteri per al Clergat, la proposta que considerés més adequada, tenint en compte tots els suggeriments que ja havien rebut del Congrés general extraordinari del 2023 i de la consulta prèvia a tots els membres de l'Opus Dei.
Quin procés s'ha seguit per a l'adequació dels Estatuts i quins serien els passos següents?
El procés ha tingut dues etapes. A la primera, el 2023, es va fer una consulta general a tots els membres de l'Opus Dei sobre els possibles ajustaments dels Estatuts, a la llum d'Ad charisma tuendum. Amb aquests suggeriments, es va preparar un esborrany que va ser portat al Congrés Extraordinari convocat a aquest efecte per Mons. Fernando Ocáriz l'abril del 2023.
Després de la publicació d'un segon motu proprio l'agost del 2023 (“Sobre la modificació dels cànons 295-296 relatius a les prelatures personals”) va començar una segona etapa, per estudiar ajustos posteriors. El treball ha consistit en la formació de dos grups d'experts, un del Dicasteri per al Clergat i un altre de la Prelatura de l'Opus Dei. El modus operandi partia de dues premisses: la primera, l'obediència filial a les indicacions donades per l'autoritat i, la segona, la tutela del carisma de l'Opus Dei, tal com demanava el Papa Francesc a la introducció d'Ad Charisma tuendum.
Després d'una sèrie de reunions d'estudi i de treball de les dues parts, la Prelatura va lliurar una proposta d'Estatuts amb les pertinents modificacions. D'aquesta manera, i després de les observacions del Dicasteri, es projectava treballar la proposta final al Congrés ordinari. Tot i això, arran de la mort del Papa Francesc, la tasca del Congrés es va reduir a la realització dels nomenaments corresponents. Un cop elegit el Papa Lleó, seguint amb el procés tal com estava previst, el Prelat, amb els nous consells centrals, va concloure la preparació de la proposta d'Estatuts, que es va presentar a la Santa Seu l'11 de juny. Ara, el següent pas està en mans de les autoritats de la Seu Apostòlica.
Es donarà alguna informació sobre els Estatuts pròximament?
Un cop els Estatuts siguin aprovats per la Santa Seu, s'oferirà a la web el text dels Estatuts modificats i informació abundant. Com és comprensible, en canvi, la Prelatura no pot oferir detalls fins que els Estatuts no hagin estat aprovats pel Papa, que és el legislador competent. Per tant, no es preveu cap comunicació pública de la proposta final de modificació dels Estatuts per part de l'Opus Dei, sinó que es deixaran directament a les mans de la Santa Seu.
Quina importància té l’aspecte jurídic en la vitalitat de la institució?
La configuració jurídica és rellevant a qualsevol institució de l'Església. L'Opus Dei es pot veure des d'una dimensió jurídica i també des d'una altra carismàtica. Un dels fins del dret és custodiar el carisma i establir les millors condicions perquè fructifiqui en benefici de tota l'Església, contribuint a l'evangelització des de les característiques pròpies del carisma.
Alguns observadors van interpretar la nova normativa sobre les prelatures personals en clau de reducció d’influència. Què hi ha de cert?
Al Papa Francesc li van fer aquesta mateixa pregunta en un llibre-entrevista. I contestava: “No estic d'acord. És una interpretació típicament mundana, aliena a la dimensió religiosa. De moment, l'Opus Dei —que segueix sent una prelatura— no és l'únic afectat per una reorganització durant el meu pontificat. Penso, per exemple, en Comunió i Alliberament, la Comunitat de Sant Egidi i el Moviment dels Focolars. L’Opus Dei reportava a la Congregació per als Bisbes, però ara ho farà a la Congregació per al Clergat, com correspon a les prelatures personals. Això comporta que l'informe de la seva feina ja no serà quinquennal, sinó anual. Pel que fa al fet que qui estigui al capdavant no serà més promogut a l'episcopat, la decisió —com diu clarament el decret— té el propòsit de reforçar una forma de govern fundada no tant a l'autoritat jeràrquica, com sobretot en el carisma que, en el cas de l'Opus Dei, implica cercar la santificació a través del treball i dels compromisos familiars i socials” (El pastor, Sergio Rubin i Francesca Ambrogetti, Edicions B, març 2023).
En les darreres setmanes han circulat alguns rumors sobre un suposat ultimàtum i una carta del Papa Lleó XIV. Què hi ha de cert?
Sobre una notícia que sostenia falsament que l'Opus Dei havia rebut una carta del Papa Lleó XIV relacionada amb el procés d'adequació dels Estatuts, ja vam aclarir al seu dia que era fals. El procés seguit per a l'adequació dels Estatuts ha estat desenvolupat sense interrupcions, i en un esperit constant de confiança i unitat amb la Santa Seu. Només es va decidir fer una pausa breu durant el període de seu vacant, pel respecte que mereix el moment. En l'audiència del Papa Lleó XIV amb Mons. Fernando Ocáriz, el prelat va poder informar de la situació dels Estatuts i de la intenció de presentar-los pròximament.
Com poden afectar les eventuals modificacions dels Estatuts als membres de l'Obra en la seva vida quotidiana?
Aquests aspectes els podrem conèixer una vegada que la Santa Seu emani l'actualització dels Estatuts, però a la vida quotidiana dels seus membres es tracta precisament de tutelar els aspectes essencials del carisma.
El motu proprio en què se sol·liciten aquestes modificacions suposa una crida a prendre consciència de la potencialitat del carisma de l'Opus Dei a la missió de l'Església. Com deia el Papa Francesc, “segons el do de l'Esperit rebut per sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, en efecte, la prelatura de l'Opus Dei, amb la guia del mateix Prelat, compleix la tasca de difondre la crida universal a la santedat al món, a través de la santificació del treball i dels deures familiars i socials”. Com que és l'autoritat de l'Església qui recorda aquesta responsabilitat, els fidels de l'Opus Dei se sentiran moguts a aprofundir cada cop més en aquest carisma i a discernir, sota la llum de l'Esperit Sant, com encarnar-lo en les noves situacions del nostre món.
Altres preguntes i respostes
- Sobre el motu proprio Ad charisma tuendum (veure aquí)
- Sobre el motu proprio relatiu a les prelatures personals (veure aquí)