La Quaresma, temps de preparació interior a la celebració de la Mort i Resurrecció de Crist, s'inicia amb l'anomenat Dimecres de Cendra.
Cada any aquest dia s'escau en dates diferents, d'acord amb la data mòbil de Pasqua. Pot celebrar-se entre el 4 de febrer i el 10 de març.
El fet que la Quaresma duri 40 dies és un costum que es va fixar al segle IV. Seguint la tradició, en els segles VI-VII, el dejuni com a pràctica quaresmal va adquirir gran importància.
Però no és pràctica habitual dejunar en diumenge -per tractar-se del dia del Senyor- pel que l'inici de la Quaresma es va avançar a dimecres.
En la imposició de la cendra, el sacerdot traça una creu sobre el front dels fidels, mentre repeteix les paraules "Converteix-te i creu en l'Evangeli" o "Recorda que pols ets i en pols t'has de convertir", per recordar-nos que el nostre lloc definitiu és el Cel.
L'ús de la cendra per simbolitzar penitència és costum antic: els jueus, per exemple, acostumaven a cobrir-se de cendra quan feien algun sacrifici, igual que els habitants de Nínive.
També en els primers segles de l'Església, les persones, que volien rebre el Sagrament de la Reconciliació el Dijous Sant, es posaven cendra al cap i es presentaven davant la comunitat, vestides amb un "hàbit penitencial". Això representava la voluntat de convertir-se.
A l'Església catòlica aquesta tradició perdura des del segle IX i existeix per recordar-nos que, al final de la nostra vida, només ens emportarem allò que hàgim fet per Déu i pels altres homes.