Mons. Fernando Castro Aguayo, bisbe de Margarita (Veneçuela), va conferir l'ordenació sacerdotal a 18 diaques de la prelatura de l'Opus Dei, procedents de 12 països. L'ordenació va tenir lloc a la basílica de Sant Eugeni, a Roma, on els nous sacerdots van ser acompanyats amb l'oració i l'afecte dels seus familiars i amics.

Durant l'homilia, el bisbe de Margarita va manifestar la seva alegria amb un record al Romà Pontífex: «se me'n va el cor cap al Papa Lleó XIV, qui des del primer moment ha estat un promotor de la pau al món. Ha demanat als cristians que, amb les llums que ens pugui donar el Senyor, siguem “artesans de la pau”, promotors d'harmonia, respecte, fraternitat al món».

En aquest sentit, adreçant-se als qui anaven a ser ordenats, Mons. Castro Aguayo va afegir: «Tinguem la seguretat que quan mirem de viure el nostre sacerdoci amb el carisma que hem rebut de sant Josepmaria, estem sembrant l'Evangeli, estem convidant constantment molts homes i dones a viure una vida santa, i allà on s'implanten l'Evangeli i els desitjos de santedat hi ha un canvi d'actitud i de capteniment i comença a regir la lògica de la veritat, la justícia i la caritat. Per tant, es fan els passos segurs en el camí de la pau».

Per aquest motiu, va concloure el bisbe, «en la fidelitat al sacerdoci s'amaga la força de la pau que tant necessita el món, l'Església».

Al final de la cerimònia, el prelat de l'Opus Dei, Mons. Fernando Ocáriz, va prendre la paraula per remarcar que «el sacerdoci és un gran do per a vosaltres i per a tota l'Església, i ens anima a viure el que recomanava sant Josepmaria: “romanguem sempre en acció de gràcies”».

També va felicitar els nous sacerdots, i es va adreçar especialment als seus pares: «també vosaltres heu contribuït a fer que germinés en els vostres fills el do de la vocació sacerdotal». Finalment, va convidar a «pregar molt pel Papa i per les seves intencions, que comprenen tota l'Església i tot el món; ara d'una manera particular per la pau».

En acabar la cerimònia, Mons. Castro Aguayo va explicar que havia pogut conversar amb el Papa Lleó XIV, el qual va transmetre la benedicció a tothom, especialment als nous sacerdots.

Els nous preveres són:

• José María Álvarez de Toledo Martín de Peralta (Espanya)
• Joseph Michael Nicolas Arbilo (Filipines)
• Tobechukwu Ugochukwu Attoh (Nigèria)
• Alfonso Carlos Aza Jácome (Espanya)
• Pablo Bistué Muñoz (Espanya)
• Alfonso Cabrera Salinas (Camerun)
• Pedro José de León Chávez (Guatemala)
• Francisco de Paula Febres-Cordero Carrillo (Veneçuela)
• Josimar Pereira Freitas (Brasil)
• Juan Martín Gismondi (Argentina)
• José Tomás Larraín Correa (Xile)
• Anthony Oluchukwu Momah (Nigèria)
• Peter Leonard Otieno Ndeda (Kenya)
• Charles Ejike Ozoene (Nigèria)
• David Serrano Ariza (Colòmbia)
• Federico Angelo Carlo Skodler (Itàlia)
• Víctor Torre de Silva Valera (Espanya)
• Augustine Onyekachi Ufoegbune (Nigèria)

La cerimònia es pot veure en aquest enllaç.

Algunes històries dels futurs sacerdots

Federico Skolder, italià de 46 anys, nascut a Trieste, va estudiar Filosofia i va treballar durant diversos anys com a professor de suport en instituts estatals. Membre agregat de l'Opus Dei, és també aficionat als autobusos: «Des de nen, m'encantava veure els camions treballant a les construccions. Després, em vaig interessar pels autobusos urbans, dels quals em vaig convertir en un expert». En descobrir que no era l'únic al món amb aquest interès, es va unir a una associació de promoció social que salvaguarda el patrimoni històric del transport públic local. Aquesta afició li ha servit d'imatge per entendre la seva vocació sacerdotal: «El que sempre m'ha fascinat dels autobusos no és només la màquina: és que porten la gent allà on necessita anar. Primer com a diaca i ara com a sacerdot, espero poder fer una cosa semblant: acompanyar moltes persones en l'únic viatge que de debò importa, el que ens porta cap a la santedat, que és la nostra veritable felicitat».

Alfonso Cabrera Salinas és de Còrdova, Espanya, i és numerari de l'Opus Dei. Va estudiar a la seva ciutat natal abans de traslladar-se durant deu anys al Camerun, on va treballar i col·laborar en els apostolats de l'Obra. Aquesta experiència va marcar profundament el seu camí cap al sacerdoci: «Soc el petit d'una família de nou germans, l'alegria i l'afecte dels quals m'han ensenyat a acceptar amb confiança els reptes que la Providència posa al camí. Agraeixo especialment aquests anys al Camerun, que m'han permès palpar en primera persona la riquesa de l'Església i de l'Obra, en una realitat tan diferent —i meravellosa alhora— d'aquella on havia crescut».

David Serrano va néixer a Bogotà (Colòmbia) el 1997. Ha treballat durant diversos anys com a professor de filosofia en un col·legi de la seva ciutat natal i actualment està investigant a la Pontifícia Universitat de la Santa Creu. Després de gairebé set anys a la Ciutat Eterna, afirma: «En aquests anys a Roma he pogut descobrir, com em va ensenyar Mons. Xavier Echevarría quan vaig arribar per primera vegada, que la joia més gran de la qual gaudeix aquesta ciutat és el Papa. Viure aquí m'ha ensenyat que ser romà és, abans que res, estar unit de cor al successor de Pere. El meu desig és que la meva futura tasca sacerdotal sigui un reflex d'aquesta unitat, per ser així un pont que ajudi a tothom a sentir-se part de l'Església i a descobrir, en aquesta gran família, l'amor que Déu ens té».

Tobe Attoh va créixer a Lagos (Nigèria), on va estudiar i va treballar abans de traslladar-se a Roma per als seus estudis teològics. La seva història amb l'Opus Dei arrenca d'un record d'infantesa: «Vaig conèixer l'Obra als quatre anys gràcies a unes postres espectaculars que va fer la meva mare, qui ens va dir que les havia après a preparar de mans d'unes dones de l'Opus Dei». Anys més tard, la seva participació en la beatificació d'Àlvar del Portillo va transformar aquest record en una cosa més profunda: «Vaig experimentar la universalitat de l'Obra i la proximitat de la gent, i vaig entendre per fi allò que la meva mare m'havia mostrat quan amb prou feines era un nen».

Víctor Torre de Silva, madrileny nascut el 1998, va estudiar Filosofia a la Pontifícia Universitat de la Santa Creu, a Roma. Abans d'iniciar la seva formació sacerdotal, va ser professor de filosofia en un col·legi de Madrid, experiència que descriu com a decisiva: «Ensenyar i anunciar l'Evangeli no són camins diferents. En tots dos casos es tracta d'ajudar les persones a obrir-se a la veritat i a l'amor de Déu, que donen sentit a tota vida humana. Voldria que el meu ministeri sacerdotal sigui una prolongació d'aquesta recerca de la veritat, i que pugui ser instrument perquè molts descobreixin l'alegria de saber-se estimats i cridats a estimar».