Des de ben jove, Pascal va aprendre a estimar la natura. Per això es va convertir en arquitecte. “De fet, soc un d'aquells arquitectes que s'encarreguen d'integrar l'edifici en el seu entorn, que consideren que la natura és un aliat amb una història a respectar”, explica. No és estrany, doncs, veure'l el 2020, tres anys abans de retirar-se, donar una nova direcció a la seva carrera i embarcar-se amb entusiasme en una aventura que no dubta a qualificar d'«una mica temerària»: netejar els oceans!
La terra, la nostra llar comuna
A l'origen d'aquest repte, una observació en la qual tothom està d'acord avui: en causar la mort de prop de 100.000 mamífers marins cada any, els 10 milions de tones de residus plàstics constitueixen una amenaça per al nostre ecosistema. “Però aquest ecosistema és la nostra ‘casa comuna’, com diu amb raó el papa Francesc a Laudato si', una llar comuna que tots estem cridats a protegir per la mera raó perquè en formem part. És obvi que el que és bo per a la natura també és bo per a l'home i viceversa. Per tant, ho tenim tot per guanyar tenint cura d'aquest meravellós planeta que Déu ens ha confiat. Estic encantat de veure que avui cada vegada més de nosaltres, cristians i no cristians per igual, compartim aquesta evidència”.
Un projecte al servei de la protecció dels oceans
El 2020 Pascal va decidir passar a l'acció i treballar en el desenvolupament d'una tecnologia innovadora per filtrar residus plàstics al mar i als rius. L'especificitat d'aquesta solució? És adaptable a totes les embarcacions —des de professionals del mar fins a particulars— per permetre una massificació de la recollida de residus. “Quan vaig començar, ja feia dos o tres anys que treballava en aquesta idea. Seduït pel concepte, un jove enginyer es va unir al projecte. Junts, vam poder fer prop de 600 simulacions i presentar una patent”. Uns anys més tard, amb quatre patents més, els resultats estan en marxa. “Podem filtrar no només els macroresidus a un cost unes 100 vegades inferior a les iniciatives actuals, sinó també els microresidus, cosa que avui ningú està fent”.
Intercessors com a inversors
Si el projecte és prometedor i les apostes són molt importants, encara queda molt per fer. “Encara estem a mig camí. Ara ens cal comercialitzar la nostra solució. Si els recicladors europeus ja s'han unit a nosaltres, molt aviat, necessitarem altres habilitats al nostre costat”. Una nova etapa difícil que estem engegant, però que no preocupa massa Pascal, per a qui la fe és un suport. “També és a través de la pregària que fem les coses. És per això que confio aquest projecte a la intercessió de Toni Zweifel, un reconegut professional que va posar tota la seva energia en causes humanitàries, especialment per a la promoció del desenvolupament i l'educació als països menys desenvolupats. Amb la seva ajuda i la de Déu, de qui estic convençut que sempre és al nostre costat, crec que podem moure muntanyes per poc que trobem els mitjans! Per això tinc molta confiança en el futur del nostre planeta”.