Mons. Echevarría: “Avui només vull dir: gràcies!”

«El Papa acaba d’anunciar les dates de les cerimònies de canonització de nou beats. Cadascú va viure en un temps, en un país i en unes circumstàncies diferents. Cadascú tenia la seva pròpia personalitat. En tots nou, però, notem uns trets comuns. En els sants es reconeix sempre la fecunditat espiritual de l’Església.»

Roma, 26. El bisbe Xavier Echevarría, prelat de l’Opus Dei, ha fet les següents declaracions:

«El Papa acaba d’anunciar les dates de les cerimònies de canonització de nou beats: un sacerdot secular, cinc religiosos, dues religioses i un laic. Cadascú va viure en un temps, en un país i en unes circumstàncies diferents. Cadascú tenia la seva pròpia personalitat. En tots nou, però, notem uns trets comuns. En els sants es reconeix sempre la fecunditat espiritual de l’Església, escampada pel món com una llavor de santedat pel testimoni de vida cristiana dels seus fills.

»El pare Pius, fidel al carisma dels caputxins, ens recorda la profunditat de l’amor que Déu ens té, comunicat a través de l’Església en els sagraments, especialment la penitència i l’Eucaristia. Joan Diego va ser el primer que va rebre la visita de la Mare de Déu a Guadalupe, on cada any milions de pelegrins preguen a santa Maria. En la història de Josepmaria Escrivà trobem el rastre lluminós d’uns pares cristians, dels quals va rebre l’herència preciosa de la fe; i el d’uns bisbes que li van donar suport per desplegar la seva tasca evangelitzadora; i el de nombrosos capellans, religiosos i religioses amb els quals va mantenir una relació fraternal tota la vida; i el de milers de laics que van saber transformar en realitat el seu missatge de santificació de la feina ordinària enmig del món.

»Per això, avui només vull dir: gràcies! Vull expressar l’agraïment a la Trinitat Santíssima, que ens envia el present dels sants; a l’Església santa, família dels fills de Déu, unida pel vincle de la caritat; als pares i germans del beat Josepmaria; a tots els sacerdots, religiosos, laics, homes i dones que d’alguna manera van intervenir en la seva formació. Gràcies també, des del dedins de l’ànima, a tots els pobres i malalts que li van donar generosament l’única cosa que tenien i van convertir el seu dolor en oració per la feina sacerdotal del fundador de l’Opus Dei. Penso que és un bon moment per recordar aquests milers de persones, els noms dels quals en molts casos ni tan sols coneixem. I és també una ocasió esplèndida per sentir una altra vegada la responsabilitat de no privar de la pregària ni de la caritat els qui ens envolten, perquè tots estem cridats a ser sants.»